El bloc de la Maribel

De Gósol a Bagà

2011-01-13T15:19:00.001+01:00

Millor època :Primavera, Estiu, Tardor

Mitjà :A peu, Amb bicicleta, A cavall o amb altres animals
Nivell de dificultat :Experimentats
Durada : 6h

Aquesta segona etapa que, tot i ser la més curta de les quatre acumula, atenció, 1.200 m de baixada, es pot escurçar amb el suport d’un vehicle al coll de la Bena, on arriba una pista asfaltada des de Gisclareny i Bagà, o bé més avall, en el punt de confluència de l’itinerari amb la carretera de Bagà a Gisclareny (km 21,40), ja que, des d’aquest punt fins al final, l’itinerari discorre per terreny asfaltat.

0,00 km (1.422 m). Gósol. Des de la plaça Major cal dirigir-se al nord pel carrer de l’esquerra de l’Ajuntament. A la plaça Agustí Pere cal girar a l’esquerra cap al NO i sortir als afores de la població. Seguint els senyals, un camí s’enfila cap al nord.

1,68 km (1.629 m), 0 h 37 min. Collada i àrea de lleure de Font Terrers. S’ha de seguir cap al nord. 400 m després es deixa, a mà dreta, el camí que puja al Pedraforca per la collada del Verdet, es passa el torrent de la Coma dels Caners i es puja als prats del serrat de la Portella (km 2,50). El camí es desdibuixa. Cal anar girant cap al nord per passar per una escletxa del serrat, una veritable portella que serveix de pas.

2,66 km (1.754 m), 1 h. Pas de la Portella. A l’altra banda es fan 200 m en la mateixa direcció que es duia fins que el camí gira cap al NE. Enfront, al N, els enormes i erms lloms del vessant S del Cadí cauen suaument sobre la vall de Josa, per on una pista puja al proper coll del Collell.

3,48 km (1.757 m), 1 h 12 min. Font de la Roca. Surgència natural que sempre brolla. Es continua flanquejant cap al NE.

4,32 km (1.832 m), 1 h 30 min. Tanca de bestiar. El filat es passa per una porta de fusta i de filferro. Se surt a la pista de Josa de Cadí al Collell, es travessa i es continua recte uns 100 m fins a trobar la pista que puja del coll de la Balma i que s’uneix amb l’anterior una mica més a la dreta, al mig mateix del coll del Collell. Es continua cap a l’esquerra, en suau baixada, vorejant els lloms meridionals del Cadí i passant, successivament, el coll de les Bassotes i el del Torn. Al sud, espectacular visió de la vertiginosa paret nord del Pedraforca i de la vall de Gresolet.

10,97 km (1.573 m), 2 h 58 min. Coll de la Bauma. Bifurcació. Magnífica vista cap a l’est sobre la vall de Bastareny, que se seguirà fins a Bagà. Es deixa la pista de la dreta, que se’n va a Gresolet i a Saldes per l’O, i es continua baixant per l’esquerra girant clarament de nou a l’E. Una mica més endavant, acabat el revolt, a mà esquerra hi ha una àrea d’esbarjo i la font de la Bauma. Cal continuar caminant pista avall.

13,40 km (1.436 m), 3 h 30 min. Coll de la Bena. Cruïlla de pistes. La que se’n va a la dreta, asfaltada, porta a Gisclareny i a Bagà. Cal abandonar la pista que se seguia i baixar pel caminet de l’esquerra en direcció N deixant una altra pista que surt del mateix punt en diagonal cap a l’esquerra, per sota de la pista per on es venia. El camí baixa pronunciadament durant 90 m fins a la propera i ben visible font Vella, gira a l’est, a la dreta, i s’endinsa pel bosc.

14,66 km (1.323 m), 3 h 50 min. Es travessa perpendicularment la pista anterior, que ha descrit un revolt pronunciat i ara baixa en direcció contrària. Es continua per l’altra banda, sota l’espessa capa de bosc.

15,90 km (1.142 m), 4 h 10 min. Se surt una altra vegada a la pista anterior, que ara se segueix cap a la dreta, de nou en direcció E. 600 m després (8 min i mig), en un revolt pronunciat, hi ha una bifurcació; es deixa una pista que se’n va a l’esquerra i es continua per la pista principal, cap al sud, i, després, a l’E.

17,83 km (979 m), 4 h 36 min. En un altre revolt pronunciat es deixa la pista i es trenca a l’esquerra pel camí que, en 200 m, duu a la masia abandonada del Puig de Baga. Una mica més enllà, enlairada sobre un turó, hi ha l’ermita romànica de Sant Martí del Puig que, si es té temps, val la pena de visitar. Just a la banda esquerra de la pista, al costat del primer edifici, un sender baixa pel bosc en direcció nord fins a desembocar a la pista que discorre paral•lelament al riu Bastareny (km 18,63).

19,00 km (914 m), 4 h 53 min. S’arriba al veïnat de l’Hostalet. Abans de passar el torrent de la Font del Faig, un camí surt a l’esquerra, passa pel costat de l’Hostalet, remunta la vall passant pel pas dels Empedrats i s’uneix, a l’alçada del refugi de Sant Jordi, amb l’itinerari de la tercera etapa del Camí dels Bons Homes. Es continua, però, recte, per la pista ampla. Passat el torrent, al costat de Can Cerdanyola, hi ha la font Nostra. La pista torna a girar a l’E i ara segueix el curs del riu Bastareny.

21,40 km (849 m), 5 h 25 min. Carretera asfaltada de Bagà a Gisclareny. Es continua recte, cap al NO, ja sempre per l’asfalt. Més endavant, abans de Bagà, es passa pel costat d’un càmping. Aquest tram per carretera és perfectament estalviable. S’entra a Bagà en direcció E pels carrers Pere Tomic i d’en Calic. Davant de l’església de Sant Esteve, es gira a l’esquerra i es va a raure a la plaça de Catalunya.

23,82 km (798 m), 6 h. Plaça de Catalunya de Bagà. Fi d’etapa. Bagà és una vila lligada al passat històric i llegendari de Catalunya. S’hi pot visitar, a més del magnífic casc vell (on cal veure la torre medieval de la Portella, la plaça Porxada i passejar pels carrers), l’oficina d’informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró i la seva exposició permanent.

De Berga a Gósol

2011-01-13T14:46:00.006+01:00

Millor època :Primavera, Estiu, Tardor

Grau Mitjà :A peu, Amb bicicleta, A cavall o amb altres animals
Nivell de dificultat :Experimentats
Durada :0 9h 30'

El recorregut entre Berga i Porta s’ha dividit en quatre etapes. L’envergadura és important, per la qual cosa pot ser aconsellable partir-ne alguna en dos trams, o bé escurçar el recorregut. Aquesta primera etapa es pot partir a Peguera fent-se transportar en vehicle a les localitats properes de Fígols o Vallcebre (llavors l’etapa es converteix en dues, de 16 i 16,65 km respectivament; o bé es pot escurçar fent-se recollir al Molí de Feners, en el km 26,30 de l’itinerari, per exemple, amb la qual cosa s’estalvien 6,35 km i 1 h 42 min.

BERGA
Una passejada per la part vella d'aquesta vila permet descobrir els carrers i patis medievals. Destaquen el call vell i l'únic portal que resta de les antigues muralles, el portal de Santa Magdalena, així com una façana del palau dels Peguera, ambdós gòtics. Al carrer Major es troba l'església de Sant Joan, d'estil gòtic, que encara conserva una part de la nau romànica. Dominant la ciutat destaca el castell de Sant Ferran, que va ser fortificat per darrer cop el s. XVIII.
Al nord-oest de la ciutat, a 4,60 km per la carretera BV-4242, es troba el santuari de Queralt, documentat des del s. XIV. L'edifici actual es va començar a construir l'any 1725. D'estil renaixentista, ha estat objecte de moltes transformacions al llarg del temps. A la vora es troba la capella de la Cova, sota la qual s'inicia el Camí dels Bons Homes. Es conserva una imatge de fusta de la Verge datada el s. XIV. A l'entorn del santuari es poden seguir nombrosos senders i visitar algunes fonts.

0,00 km (1.120 m). Queralt. Cal dirigir-se a l’esplanada del davant de l’església. Un monòlit assenyala el començament del camí. Cal anar cap l’oest seguint la senyalització, vertical i horitzontal, del GR 107 per cercar el camí. Cal deixar a l’esquerra el camí d’accés a la cova de la Troballa (curiós edifici i capella modernista de formes agudes), que puja per unes escales, i baixar a mà dreta pel camí que s’endinsa en un bosc espès de faigs. Al cap de 250 m es passa la font de la Vedella. Se segueixen els senyals fins que se surt a una carretera asfaltada.

2,24 km (1.125 m), 0 h 32 min. Carretera de Castellar del Riu a Berga. Es gira a l’esquerra, a l’O; als 70 m es trenca a la dreta, al N, i es puja pel vessant O de la riera de Tagast.

2,72 km (1.166 m), 0 h 41 min. Carretera BV-4243 de Berga als Rasos de Peguera; se segueix durant 80 m a l’esquerra i es deixa per una pista que remunta a mà dreta cap a Espinalbet.

3,20 km (1.235 m), 0 h 53 min. Espinalbet. Es passa enmig del petit nucli de cases deixant l’església de Sant Miquel a mà dreta. El camí gira al NO, a l’esquerra, puja fins als prats de sota la Mare de Déu de Corbera i es dirigeix al nord-est seguint una pista ampla que es troba en el punt km 3,90 del recorregut.

4,48 km (1.411 m), 1 h 15 min. Coll d’Oreller o de l’Orier. Encreuament de camins. Es deixa la pista i s’agafa el camí de més a l’esquerra (nord/nord-oest) que s’endinsa i baixa pel bosc espès i, després, gira a l’E, on cal vigilar de no perdre els senyals. Al km 5,45 hi ha una bifurcació. Cal girar a l’esquerra, cap al N, i baixar per un grau planer els petits cingles o esquers de Santa Maria. Es baixa fins al torrent de l’Estany.

6,25 km (1.232 m), 1 h 41 min. Torrent de l’Estany. Es creua dues vegades, es deixa una desviació a la dreta i es gira al N; es torna a passar el torrent i es torna a prendre un trencall a l’esquerra en una nova bifurcació. Se surt a una pista ampla que se segueix al N, cap a l’esquerra.

6,90 km (1.170 m), 1 h 53 min. Casanova de les Garrigues. Edifici i mas restaurat destinat a l’agroturisme. Es continua cap al nord deixant la pista d’accés a la casa a la dreta.

8,30 km (1.258 m), 2 h 18 min. Coll de les Nou Comes. L’itinerari gira cap al nord-oest i es dirigeix a Peguera travessant l’obaga de les Nou Comes, esplendorosa i humida, plena de faigs i roures.

9,77 km (1.260 m), 2 h 39 min. Cal deixar el camí ample i prendre un sender a l’esquerra que puja fent ziga-zagues durant mig quilòmetre fins a la cota 1.355, on s’enllaça amb l’antic traçat del trenet que duia el carbó de les mines de Peguera fins al punt de recollida. Se segueix, ara planerament, en direcció nord-oest, es passen diverses edificacions en runes i un petit túnel. Al final del tram pla, es travessa un torrent i es puja a la pista de Peguera.

12,10 km (1.420 m), 3 h 20 min. Pista de Peguera: cal seguir-la cap a l’esquerra, al NO. Més endavant, se’n troba una altra (km 12,68). Es continua en la mateixa direcció, deixant, més enllà (km 13,15) la desviació a l’esquerra que duu als anomenats Pisos.

14,37 km (1.580 m), 4 h. Es deixa a la dreta el trencall de la pista al coll de la Creu de Fumanya. Passat el revolt hi ha la font de Cal Coix. S’entra a Peguera.

15,95 km (1.612 m), 4 h 24 min. Peguera, antic nucli rural i miner, actualment deshabitat. Es continua en direcció oest, es deixa la carretera d’accés als Rasos de Peguera (km 16,37) i es torça al nord-oest, a la dreta, per una pista. Es deixen dos trencalls més a l’esquerra (punts km 16,70 i 16,95).

17,27 km (1.650 m), 4 h 44 min. Cruïlla de pistes. Es deixa a mà esquerra la variant de Bonner a Feners (GR 107-1, amb menys desnivell i una mica més llarga, però menys espectacular). 50 m més endavant hi ha la font de la Bruixa. Es continua cap al NO, en direcció a les parets de la Gallina Pelada, que, amb 2.320 m, és el cim més alt de la serra d’Ensija.

18,26 km (1.620 m), 4 h 58 min. Ferrús. Antic mas sota la impressionant paret de les roques de Ferrús. Es continua cap al nord-oest arrambats a la roca i en forta pujada per la canal Gran de l’Estret.

20,26 km (1.975 m), 6 h. Collet de l’Estret. A la dreta, enfilant-se al nord, un camí puja a la Gallina Pelada. Cal seguir recte, cap a l’oest i baixar. El sender s’endinsa al bosc i gira al N i, després, a l’O per resseguir les roques i balmes de l’Orenella, que formen un semicercle al davant.

21,90 km (1.830 m), 6 h 22 min. Coll del Portet. Es desemboca a una pista que se segueix a la dreta, cap al nord, durant 700 m, fins a la font del Portet, on s’abandona per agafar un sender a mà esquerra que baixa fortament pel magnífic bosc de pi roig de la baga de les Llebres, vorejant després el roc de Sant Telm. Al cap d’una estona esdevé visible el massís del Pedraforca i la seva espectacular paret sud.

24,60 km (1 395 m), 7 h 06 min. El camí desemboca a una pista, es gira a l’esquerra, cap a l’oest, i se segueix durant 950 m.

25,55 km (1.340 m), 7 h 20 min. Es deixa la pista per agafar un camí que baixa pel bosc en direcció nord durant 290 m, es gira, llavors, bruscament al sud-oest i, després, a l’oest fins a fer cap al Molí de Feners, on desemboca a una pista.

26,30 km (1.218 m), 7 h 23 min. Pista i Molí de Feners. Es retroba la variant 107-1 del GR i es continua cap a la dreta, al nord. A mà esquerra, al costat del riu Aigua de Valls, queda el Molí de Feners. A partir d’aquí es pot escurçar l’etapa amb l’ajuda d’un vehicle que faci el transport fins a Gósol.

26,90 km (1.233 m), 7 h 32 min. Feners. El petit nucli queda a mà dreta, sobre la pista. Després es deixa a la dreta l’accés a les cases i, en el punt km 27,00, es trenca a l’esquerra per una altra pista que se’n va a l’O. Es passa el Molí de la Farga (km 27,57) i, més enllà, es gira a la dreta per fer una ziga-zaga i pujar a l’Espà.

28,70 km (1.330 m), 8 h 03 min. Es travessa l’Espà cap al N i se surt a la pista que dóna a la carretera B-400 de Guardiola de Berguedà a Gósol. Se segueix aquesta carretera per l’esquerra, cap a l’oest, durant 50 m i s’abandona tot agafant una pista a l’esquerra que porta a Sorribes. S’entra en aquest petit poble i es creua en direcció N anant cap a la carretera de Gósol.

30,42 km (1.376 m), 8 h 30 min. Bifurcació. Es deixa a la dreta l’enllaç amb la carretera de Gósol i es continua per una pista que prossegueix recte cap a Gósol, al nord-oest.

30,90 km (1.377 m), 8 h 37 min. La pista gira bruscament a l’esquerra. Es passa un torrent, normalment sec, i es deixa la pista tot agafant un camí que puja un petit ressalt i continua en la mateixa direcció anterior ja fins a Gósol.

32,65 km (1.422 m), 9 h 05 min. Gósol. Plaça Major. Fi de la primera etapa.

GÓSOL
A l'antic poble, ara enrunat, destaca la torre del castell, de planta rectangular, que es pot visitar. Documentat el s. XI i situat sobre un tossal, el castell dominava un dels passos entre la Catalunya central, l'Alt Urgell i la Cerdanya pels camins que coronaven la serra del Cadí. Gósol ofereix altres atractius, com el passeig pels seus carrers empedrats i drets, o la visita a algun dels seus museus: el Museu Picasso, on s'explica l'estada del pintor en aquesta població l'estiu de 1906 -i s'exposen reproduccions de les obres que va realitzar en aquest període i notes manuscrites de l'artista-; o el Museu de la Vida Rural, que conté una col·lecció d'eines, estris del camp i utensilis domèstics relacionats amb la vida a la muntanya del segle passat.

GR 107: Camí dels Bons Homes

2011-01-13T14:12:00.000+01:00

Municipi : Bagà
Millor època :Tot l'any
Mitjà :A peu, Amb bicicleta Mitja: a peu, amb bicicleta

L’expressió bons homes fa referència als practicants del catarisme, una secta religiosa catòlica del segle XIII. Concretament, els càtars defensaven la puresa del cristianisme més primitiu en contra de la corrupció i ostentació de l’església catòlica de l’època. El papa de Roma els va excomunicar i van haver de fugir d’Occitània, on tenien el seu hàbitat principal, en diverses rutes de l’exili.

El GR 107 ressegueix les passes d’aquell exili càtar cap a terres catalanes, i uneix el santuari de Queralt (a Berga) amb el castell de Montségur (a França). El recorregut català, de 112 quilòmetres, travessa de sud a nord el Parc Natural del Cadí-Moixeró i diversos espais d’interès naturals del Prepirineu i el Pirineu, com la serra de Queralt - Rasos de Peguera, la serra d’Ensija o la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós.

El santuari de Queralt es troba situat en un turó boscós amb unes vistes impressionants sobre la ciutat de Berga i les planes de la Catalunya central. De seguida, el camí s’endinsa a l’espai natural de la serra de Queralt, i agafa decidit direcció nord. Aquests són els contraforts més meridionals del Prepirineu català. Els boscos de pins acompanyen el sender en el primer ascens rellevant, a la serra de la Figuerassa.

Després de baixar fins a la font de Santa Margarida, l’ascensió següent pels Rasos de Peguera introdueix la novetat d’alguns prats, que s’alternen amb les mates boscoses. En aquesta part de la ruta, el camí s’endinsa a l’espai natural de Serra d’Ensija - Rasos de Peguera. Les restes de l’antic poble de Peguera, situat en un indret aïllat i obert en una natura marcada pels prats i les muntanyes circumdants, són la principal referència.

A partir del poble de Peguera, l’ascensió és contínua, ara pel vessant de la serra d'Ensija, fins a superar els 1.900 metres d’alçada a les roques Blanques, gairebé a la carena i ben a prop del cap de la Gallina Pelada, sostre d’aquesta serra. El relleu és abrupte però fa de bon caminar. El coll del Portet permet creuar al vessant nord i descobrir al davant la imatge del Pedraforca, una de les muntanyes mítiques de l’excursionisme català.

El Pedraforca i el Cadí
El sender enfila directament el camí del Pedraforca. De tota manera, quan arriba a la base de la muntanya, es desvia lleugerament a l’oest, i l’envolta, per arribar fins al poble de Gósol. Allà, el GR 107 es troba amb el GR 150, amb el qual comparteix camí per entrar al territori del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Sortint de Gósol, s’inicia un ascens pronunciat pel vessant sud de la serra del Cadí, tot i que l’objectiu no és anar a buscar la carena. De fet, el camí pren tendència cap a llevant per anar a buscar el coll de Torn, primera referència per damunt dels 2.000 metres d’alçada, entre el Cadí i el Pedraforca. La vista s’atipa de paisatges de gran bellesa, tant de la cara sud del Cadí com, sobretot, de la cara nord del Pedra, la més desconeguda d’aquesta muntanya.
La pista que cal seguir continua cap a l’est, i davalla entre boscos de pi roig i prats, fins al coll de la Balma i el coll de la Bena, al vessant sud del Moixeró. El descens és continu i constant a mesura que el camí s’acosta a la vall del Bastareny. El curs d’aquest afluent del Llobregat se segueix des de la masia de Cal Cerdanyola fins a la històrica població de Bagà, on es pot enllaçar amb el GR 4 a través d’una de les seves variants.

La travessa del Moixeró
Si des del coll de Torn fins a Bagà s’ha acumulat un descens d’uns mil metres de desnivell, a partir d’aquesta població s’inicia una ascensió d’uns 900 metres fins a superar la carena del Moixeró. La primera part és suau, resseguint el curs del riu Gréixer fins al petit llogarret homònim per la vora de la carretera BV-4024, que va de Bagà a coll de Pal.
A l’alçada de Gréixer, s’enceta la part més atractiva d’aquest tram, que enllaça fins el refugi de Sant Jordi i el coll de Pendís a través de rouredes, fagedes i pinedes. Cingleres imposants com el coll d’Escriu són muts testimonis d’aquesta travessa prepirinenca. El coll de Pendís és un pas històric, ja que antigament era el camí més accessible per enllaçar el Berguedà i la Cerdanya superant la barrera d’uns seixanta quilòmetres d’amplada del Cadí i el Moixeró. És deduïble, per tant, que l’exili dels càtars a Catalunya agafés aquest camí. Dalt del coll es poden trobar també les marques del GR 150-1, que ressegueix tota la carena del Cadí i el Moixeró.
A partir del coll de Pendís, comença el suau descens pel vessant nord, ja a la comarca de la Cerdanya. La vegetació canvia de forma radical, cap a espècies més continentals, alternades amb prats. Les vistes de la Cerdanya i dels Pirineus són magnífiques des del coll i en l’inici del descens. El camí no triga a arribar al refugi dels Cortals de l’Ingla i, des d’allà, una pista davalla fins al fons de la vall del riu de l’Ingla.
El descens és més moderat des que se surt dels límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Els conreus i les pastures guanyen terreny als boscos i al costat del camí es poden veure interessants ermites romàniques com la de Sant Serni de Coborriu o la de la Mare de Déu de Talló, coneguda com la catedral de la Cerdanya. Entre l’una i l’altra, el GR 107 torna a coincidir amb el GR 150. Immediatament després de Talló, s’arriba a Bellver de Cerdanya, situat sobre la riba del riu Segre.

La Cerdanya i el Pirineu
Cal creuar el Segre pel pont de Bellver i seguir el seu curs fins a la població veïna de Prullans. Des d’allà, es torna a emprendre clarament direcció nord per escometre l’ascensió al Pirineu, a través de l’espai natural de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós. És un territori d’alta muntanya, que alterna boscos i prats i ofereix a estones vistes espectaculars.
L’ascensió és relativament sostinguda, però molt constant al llarg de més de vint quilòmetres. Es passa des dels poc més de mil metres d’alçada del riu Segre fins als més de 2.500 metres d’alçada de la Portella Blanca d’Andorra a través de la vall de la Llosa. Abans d’arribar a aquest coll, el GR 107 conflueix amb el GR 11. La Portella Blanca d’Andorra és el punt fronterer entre Espanya, Andorra i França. El sender continua ja en territori andorrà i francès fins al castell càtar de Montségur.

Com arribar-hi :Agafar la carretera C-26 fins a Berga.
Consells : Portar calçat adient.

EL MONTSEC DE RUBIES

2011-01-13T13:40:00.000+01:00

La vall de Barcedana i el Montsec de Rúbies formen una combinació peculiar pel contrast que ofereixen ambdós paisatges. A tocar dels prats i terrasses de la vall de Barcedana, recoberts d’oliveres, ametllers i cereals, s’aixeca la vessant inclinada i obaga del Montsec de Rúbies, tallada per barrancades que semblen ferides a l’escorça de la terra i recoberta d’una vegetació austera i soferta. El Montsec és una frontera natural entre la plana de Lleida i les valls dels Pirineus, i una de les millors talaies on conflueixen aquests dos
móns tan distints.

FITXA TECNICA

Punt d'inici: Carretera de Llimiana

Punt final: Portella Blanca

Recorregut: Carretera de Llimiana - Hostal Roig - Portella Blanca

Distància: 28,3 km (només anada)

Desnivell: 1.100 m (només anada)

Dificultat: Itinerari molt llarg per pistes pedregoses.

Altres possibilitats: Es pot anar caminant fins a l’ermita de Sant Salvador del Bosc. També es pot allargar l’itinerari retornant per Sant Martí de Barcedana i Llimiana.

Visites recomanades: Església de Santa Maria de Llimiana.
Castell de Sant Gervàs.
Accés amb vehicle: Des de Tremp cal agafar la carretera C-13 en direcció a Balaguer i Lleida. Just abans d’entrar al congost deTerradets neix a mà esquerra la carretera d’accés a Llimiana que comença creuant l’embassament.

LA VALL FERRERA

2011-01-13T12:50:00.000+01:00

La Vall Ferrera és el cor del Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb més de 18.000 ha. d'extensió i un 94% de la seva superficie dins del Parc, aquesta gran vall de forts pendents guarda alguns dels tresors mes preuats del l'Alt Pirineu. La Pica d'Estats, sostre de Catalunya, es el mes conegut, però qui s'endinsi en aquest territori, podrà descobrir cims com els Bborte o el Monteixo, estanys amagats com els de Baiau i Aixeus, extenses pastures a la mítica muntanya de Tor i boscos inacabables com el de Virós.

Al bosc de Virós es pot troba bolets com la Murga, faig, boixerola y cagaferro (es un residu dels antics forns de ferro, testimoni del passat aprofitament miner del bosc.

A la Vall ferrera es poden fer itineraris a peu:

Travesses:
LA PORTA DEL CEL
Inici: Tavascan
Durada: 4 dies i mig
Desnivell: +5.500 m
mes informacio: www.laportadelcel.com

BUCLE DE LES 3 NACIONS

Inici: Aparcament de la Molinassa
Durada: 4 dies
Desnivell: 3.050 mts.
mes informacio: www.ffrandonnee.fr

CUITA EL SOL

GR92- PORT BOU - L' ESCALA

2011-01-12T19:38:00.001+01:00

Cami de Santa Linya a l´ermita de Sant Pere de Queralt

2010-08-01T08:11:00.000+02:00

Excursió per un dels racons més solitaris i desconeguts de la Noguera que puja a l'ermita de Sant Pere de Queralt, amb la impressionant visió de l'embassament de Camarasa i les parets del Montsec al fons.

Distància 14,2 Km
Desnivell +250 -250
Senyalització marques verdes
Durada 3h 50m
Dificultat Facil

•Sortim de la placa de la font i anirem cap a l'ermita de Sant Salvador a la part alta del poble de Santa Linya i seguim la pista que va a l'estació de tren.

•Als 100 metres deixem la pista i prenem un sender a l'esquerra que segueix l'antic camí d'Oroners amb bells trams empedrats.
•4 m. Passem pel costat d'un corral al peu d'un penya segat.
•15 m. Sortim a una pista que pràcticament només creuem, cap a un maset, un cartell d'Espai d'interès natural i una cruïlla on prenem una pista que ens durà a la partida del Pou i, més tard, a la de Queralt. Anem trescant per camps conreats d'ametllers i vells masos.
•45 m. A la dreta hi ha, ben amagat, un vell pou de pedra amb una bassa.
•49 m. Cabana a l'esquerra nostra amb una era. És l'era del Teixidor.
•54 m. En aquest punt deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra que va seguint un estol de fites. Però abans podem aprofitar per seguir uns 5 minuts el camí de carro i anar al mirador de la Balconada sobre l'estimball que ens ofereix una sorprenent panoràmica sobre l'embassament, el Coscoll, i altres muntanyes properes fins el teló del Montsec de Rúbies que tanca l'escenari.
Continuem pel corriol fitat que va vorejant la muntanya cap al nord sense arribar a la cinglera. Cal posar sempre cura a les fites indicadores del viarany.
•1 h. 03 m. Trobem la primera casamata que bastiren l'exercit franquista l'any 1938 quan el riu Noguera Pallaresa es constituí front de la Guerra Civil. A llevant s'aixoplugaven els soldats republicans.
Anem seguint el corriol que unia les diferents casamates sense guanyar ni perdre massa alçaria. Poc abans d'arribar a un esperó que davalla fins a Sant Pere que haurem albirat en algun tram del recorregut, iniciem el descens, sempre resseguint les fites.
•1 h. 26 m. Petit grau a la roca.
•1 h. 37 m. Fem cap a la vall de Sant Pere i sortim a l'antic camí que davallava cap a l'església per on continuarem per la dreta.
•1 h. 40 m. Revolt molt característic entre alguna balma en un pany de paret.
•1 h. 44 m. Collet al peu de l'ermita però per acabar de pujar-hi cal davallar per l'esquerra.
•1 h. 48 m. Ermita de Sant Pere de Queralt, un solitari indret on encara es pot sentir el silenci.

•Torna per el mateix cami

•Activitat realitzada en el VII Cami de Muntanya del CEL, el 18 Maig 2003

Àreu al refugi de Baiau JM Montfort (alternativa al Port de Boet)

2010-08-01T08:02:00.000+02:00

D'especial interès: Bonics paisatges d'alta muntanya, tipologia constructiva dels pobles, romànic, serradora d'Àreu. Areu va acullir al Juliol del 36 a Mosen Batlle, després de ficar la creu a la Pica d´Estats y la Cuita al Sol cada primer dissabte de Juny.

Distància :     15,300 Km (anada)
Desnivell:     +1.293 m
Senyalització: GR11 (blanques i vermelles)
Durada :         5h 05m
Dificultat:       Alta molt desnivell

•Recorregut: Àreu (1224 mt.)- Pla de la Selva - refugi de Vallferrera (1.940) - estany d'Escorbes - refugi de Baiau, amb marques blanques i vermelles (GR11)

•Des d'Àreu seguirem el camí vell que puja a les pastures d'alta muntanya. arrivarem a Pont de la Farga (1440 mt)
•1:20 Pujar per un cami de farradura a la esquerra, arrivarem a Bordes de la Rebuira (1780 mt.)
•2:00 Mirador al Monteixo, passarem una font, y arrivarem al Port de Sotllo (1.820 mt.)
•2:55 Pont de la Molinassa ( fins aqui es pot pujar amb 4x4) •3:00 Pujar al Pletiu de la Molinassa

•3:20 Refugi de la Vallferrera (1940 mt), guardat al estiu
•3:55 Pla de Boet
•3:35 Pla Arcalis
•4:05 Pla de Baiau (2183 mt)

•5:05 Arribarem al petit refugi metàl·lic de Baiau.(2517 mt)
•Es recomana dormir en el refugi (dur sac de dormir, sopar i llanternes) i asi poder visitar els voltats, de veritable paisatge alpí i fer posteriorment el camí de retorn (3h 40m)

Alternativa: A partir del Pla de Boet s'abandona el GR11 i se segueixen els senyals grocs i negres de la xarxa de camins del Pallars Sobirà, fins al Port de Boet. (2507 m)

PR-111. DE GESSA-CORRAU DE RUDA - GESSA

2010-08-01T07:53:00.000+02:00

És un recorregut pensat per fer en una sola jornada però d'una gran duresa, ja que a les set o vuit hores de marxa cal afegir-hi els gairebé 1.000 metres de desnivell.

Distància:     24,44 Km
Desnivell :     +1100 / -1100 m
Senyalització :Marques Groges
Durada :        7h:30m
Dificultat:      ALTA

Un cop a Gessa podrem admirar dues cases que destaquen pel seu interès artístic: la casa des De Ròsa, que segons la data del llinda de la porta va ser bastida l'any 1589 -declarada monument històric l'any 1980-, amb una preciosa torre cilíndrica amb coberta piramidal de pissarra. I la casa ço de Celina construïda l'any 1575 i que conserva l'escut.

•Partint de Gessa (1232m), ens enfilem per la pista que porta al Refugi forestal de Mont-Romies. (1763m)
•D'aquí, un camí ens portarà a la Camara d'Arties i, seguint el traçat de la conducció d'aigua, s'arriba a Coret de Prüedo (2010m).
•D'aquesta zona alta, la forta baixada per la Coma de Montanèr (2040m) dóna pas a la gran prada que se'ns obre a la Val d'Aiguamòg.
•Arribarem aprop dels Banhs de Tredòs (1750m) - http://www.banhsdetredos.com/ , ideal per fer nit i continuar al matí següent?
•En aquest punt, encararem la darrera pujada als plans de Porèra (2022m) ; i finalment baixarem a la Val de Ruda, on el PR s'ajunta amb la variant 4 del GR-211, anar cap a Tredòs, Salardu i Gessa.

Tambe a Gessa podrem visitar l'església parroquial de Sant Pere, del segle XVIII, construïda a sobre d'una altre de romànica i de la qual es conserva encara un peu de l'altar i una pica beneitera; la portalada de l'església actual és d'estil neoclàssic i el campanar, separat de l'església, fou construït amb els materials procedents d'una torre fortificada de principis del segle XIV.

Volta al pantá de Utxesa

2010-08-01T07:44:00.000+02:00

Agradable i fàcil itinerari, perfectament senyalitzat, que ens permet contemplar una de les zones més importants de concentració d'aus aquàtiques de la província de Lleida. Encara que es tracta d'un embassament creat per l'home, es tracta en l'actualitat d'un lloc naturalitzat, envoltat de zones humides on es concentren gran nombre d'espècies de avifauna de gran valor ecològic.

Distància:        6,7 Km
Desnivell :        +-60 m
Senyalització: Rètols
Durada :          1:20h
Dificultat :        Fácil

•Sortint en direcció sud i creuant el canal per la passarel·la, a la nostra esquerra surt la sendera que ens dirigeix cap a la bora de l'embassament.

•A 500 metres trobem una pista que discorre entre cases i l'embassament.

•A 1 km trobem un àrea de descans; la pista transcorre a la bora de l'embassament.

•En el km 2,2 la pista gira a la dreta i nosaltres seguim una senda que segueix recta fins a una carretera. En aquest punt ens trobem a la cua de l'embassament. Girarem a l'esquerra i seguint la carretera trobarem un observatori, on cal desviar-se cap a l'esquerra per una senda per als vianants que discorre al costat de l'embassament.

•En aquest tram la senda passa per unes franges rocoses amb unes bones vistes a l'embassament durant 1 km fins a altre observatori. A partir d'aquest punt el camí discorre per una carretera durant 0.5 km fins a una corba a l'esquerra, on deixarem la carretera per a seguir per una senda que torna al costat de l'embassament durant 800 metres.

•Finalment trobarem un pont que creua l'embassament. Creuarem, trobarem un encreuament i ens dirigim cap a l'esquerra.

•A 1 km trobem del punt de partida.

VEGETACIÓ:

•L'embassament d'Utxesa és un espai singular situat en l'extrem sud occidental de la Depressió Central catalana que reuneix sistemes naturals de notable diversitat de flora i fauna.

•L'embassament és d'origen artificial, originat per la construcció de tres dics que retenen les aigües del canal de Serós. Aquest embassament artificial de les aigües ha creat una xarxa de llacunes -Utxesa, Ximo i Bergebut- que constitueix en l'actualitat la zona humida mes extensa de tota la Depressió Central.

•Els marges de l'embassament estan coberts per una vegetació helofítica (té una part dintre de l'aigua i l'altra fora) densa i bé conservada que permet la vida de nombroses aus aquàtiques.

•Els canyars i els joncars es reparteixen l'espai; dintre de l'aigua, el canyar comú i en les parts mes externes, els joncars i altres comunitats d'ambients humits que apareixen de forma més aïllada i espontània: els joncars de terra baixa i gramínies altes de sorres humides.

•En les proximitats de l'aigua de les cues de l'embassament trobem comunitats halófilas (que creixen en terrenys salins), representades per herbes tipus salicórnies.

•Els boscos de ribera apareixen molt fragmentats i són acompanyats per herbes higròfiles (que necessiten molta aigua). Els marges dels corrents d'aigua permeten la penetració en aquestes terres seques de les úniques plantes euro-siberianes que poden viure: ranuncles i orquídies.

•En les àrees més seques per sobre de l'embassament trobem algunes comunitats interessants de farigolars secs.

FAUNA:

•Aquest itinerari es caracteritza per la presència d'avifauna associada a hàbitats aquàtics. Cap destacar la presència de martinet blanc, agró roig, bernat pescaire, ànec blanc, ànec collverd, morell cap-roig, xibec, ànec cuallrag, ànec cullerot, ànec grisset, ànec xiulador, àguila pescadora, arpella vulgar, blauet, cabussó emplomallat, cigonya, corb marí.

•A tot el llarg de l'itinerari trobarem cartells explicatius que ens ajudaran a identificar les diferents aus que ens anirem trobant.

Ruta dels Castells

2010-08-01T07:37:00.000+02:00

La Ruta dels Castells del Doll discorre entre la Plana de Guissona i els relleus de planells, tossals aïllats i amples depressions que s'obren cap al riu Sió i la vila d'Agramunt corresponents a l'antic terme de Florejacs.

Distància:        26,5 Km
Desnivell :        +-660
Senyalització:   NO
Durada :          3h20 m
Dificultat:        Facil

•A Guissona recomanem visitar l'església de Santa Maria, consagrada l'any 1099 i reconstruïda al segle XVIII en estil neoclàssic, la Plaça Major porticada i els carrers enllosats del nucli antic, la millor sortida de Guissona és a través del Portal de l'Àngel, el més important dels vestigis de l'antiga muralla medieval de la vila.

•00.000 Sortida del Portal de l’Àngel de Guissona.
•00.130 Deixem el carrer del Tint. Agafem el carrer Tapioles.
•00.310 Recte. Travessem l’avinguda Verge del Claustre.
•00.700 Bifurcació després de la fàbrica Voith. Anem a la dreta.
•00.900 Bifurcació. Anem a l’esquerra, cap a Tapioles i la carretera.
•01.340 Travessem la Cra. L-313 i pugem cap a la costa del Catarro.
•01.790 Seguim recte. Deixem un camí dolent a la dreta.
•02.090 Seguim recte. Deixem un camí a la dreta.
•02.280 Seguim recte. Deixem un camí a l’esquerra cap a la Morana. Tenim torres d’alta tensió al costat.
•02.730 Bifurcació. Anem a l’esquerra.
•02.930 Recte. A l’esquerra hi ha el camí que va a la Morana. Tenim una bassa en el costat esquerre.
•03.030 Bifurcació. Anem a l’esquerra.
•03.510 Pujada. Seguim recte. Deixem un camí a l’esquerra paral.lel al nostre.
•04.020 Seguim recte. Deixem a l’esquerra un camí més secundari. Tenim un pal de la llum al nostre costat.
•04.220 Seguim recte. Veiem cal Porta a la nostra dreta. Tenim arbres a l’esquerra. Veiem el castell de les Sitges al fons a la dreta.
•04.890 Bifurcació. Anem a l’esquerra. Deixem a la dreta el camí que duu a mas d’en Porta.
•05.430 Bifurcació. Anem a la dreta. Deixem a l’esquerra el camí que duu a Sant Cristòfol.
•06.610 Seguim el camí principal. Deixem un camí a la dreta.
•07.140 Trobem una bassa molt petita a l’esquerra. Deixem un camí a la dreta. Seguim el camí principal tot recte.
•07.360 Deixem a la dreta un camí més dolent. Seguim el camí principal.
•07.910 Cruïlla de les Deveses. Girem a la dreta pel mig del petit bosquet.
•07.930 Cruïlla de les Deveses. Anem recte, ja pel camí principal cap a Florejacs.
•08.480 Deixem un camí a l’esquerra. Hi ha una cabana en molt bon estat a la dreta. Florejacs al davant. Seguim recte per la pista principal.
•09.250 Travessem la riera de Florejacs. Seguim a la dreta per la pista en molt bon estat. Deixem a l’esquerra un camí menys bo.
•10.100 Florejacs. ( Florejacs és un gran casal renaixentista bastit en el lloc d'un antic castell del segle XI que, a més, es pot visitar. ) Cruïlla amb la carretera.
•10.100 Anem a la dreta. Tot seguit un boci de carretera.
•10.370 Deixem la carretera. Anem a l’esquerra pel camí del costat del cementiri.
•10.510 Bifurcació. Seguim per la dreta o recte. Deixem a l’esquerra un camí.
•11.300 Cruïlla. Anem a la dreta, cap al castell de les Sitges.
•11.640 Cruïlla seguim la pista principal. Deixem a l’esquerra un camí. Hi ha un petit bosc d’alzines.
•12.300 Anem a la dreta. Estem arribant al castell de les Sitges. - El castell de les Sitges es documenta a partir del segle XI i actualment és una de les fortaleses de la Segarra que conserva millor el seu aspecte medieval, amb construccions dels segles XIII i XIV.
•12.500 Sortim del castell de les Sitges. Anem a la dreta.
•12.850 Bifurcació. Anem a la dreta.
•13.430 Anem a la dreta. Tenim la carretera L-313 a sota nostre. Deixem un camí a l’esquerra, paral.lel a la carretera.
•13.960 Carretera de Florejacs. Seguim a l’esquerra, fins trobar la carretera L-313 de Guissona a Ponts.
•14.350 Carretera l-313
•14350 Travessem la carretera L-313 i seguim recte, ara per l’antiga carretera de Florejacs.
•14.790 Carretera vella de Guissona a Pons. La seguim cap a sota Palou.
•15.070 Seguim la carretera vella. Tenim el poble de Palou a la nostra dreta.
•15.380 Cementiri de Palou. Deixem l’antiga carretera i anem a l’esquerra.
•15.800 Seguim el camí principal. Deixem a l’esquerra un camí força dolent que baixa.
•16.160 Cruïlla de camins. Anem a la dreta. Deixem una bassa a la nostra esquerra.
•16.950 Seguim recte. Deixem un petit camí a la dreta que duu a la carretera.
•17.160 Seguim recte per una pista secundària. Deixem a la dreta una pista principal i a l’esquerra una altra de secundària.
•17.400 Deixem un camí a l’esquerra. Seguim recte.
•17.920 Arribem a mas Ramon. Creuem la carretera de Guissona a Sanaüja.
•17.980 Deixem un camí a la dreta. Anem recte per la pista principal.
•18.280 Seguim la pista principal. Deixem una petita muralla a la nostra dreta.
•18.450 Seguim la pista principal.
•18.800 Seguim recte. Deixem un camí a la dreta i un a l’esquerra.
•19.280 Seguim recte pel camí principal.
•20.400 Seguim recte per la pista principal.
•20.600 Anem a la dreta. Deixem a l’esquerra un cobert agrícola.
•21.130 Girem a l’esquerra, direcció a Guissona.
•21.400 Deixem un camí recte que va a Guissona. Girem a l’esquerra per buscar la carretera de Massoteres.
•21.860 Seguim recte per la pista principal. Deixem un camí a la dreta.
•22.210 Travessem la carretera de Massoteres i seguim recte.
•22.660 Girem a la dreta. Tenim una caseta de bombeig d’aigua a l’esquerra.
•23.110 Seguim recte. Deixem a l’esquerra un petit camí.
•23.400 Carretera de Guissona a Massoteres. La seguim a l’esquerra en direcció a Guissona.
•23.550 Deixem la carretera en direcció a la font de l’Estany.
•24.250 Anem a la dreta, cap a la font de l’Estany.
•24.460 Sortim de la font de l’Estany pel camí de la dreta. Tenim la vila de Guissona al nostre davant. ( De tornada a Guissona es passa a prop de l'Obra de Fluvià, mig castell i mig palau que havia de ser una residència del bisbe d'Urgell Pere de Cardona. Els treballs, però, es van aturar al segle XVI )
•24.980 Girem a la dreta, cap a Guissona, tot agafant la carretera. Entrem a Guissona pel carrer doctor Torres Escribà.
•26.500 Arribem al portal de l’Àngel punt d’inici i d’acabament de la ruta.

CAMÍ VELL DE MONTSOR

2010-08-01T07:28:00.000+02:00

Sobre els penya-segats de conglomerats que separen els dos Pallars i en una de les millors balconades de la conca de Dalt es troba Montsor, un poble deshabitat des dels anys setanta sobre el qual volen sovint el voltor i el trencalòs. Aquest és un itinerari aeri, d’àmplies i impressionants panoràmiques, ideal per als qui agrada fruir de l’horitzó llunyà.

També és itinerari d’un alt significat històric perquè transcorre per una via de comunicació que en temps antics va ser de gran importància, el camí vell de Montsor, utilitzat per anar del Pallars Jussà al Sobirà abans que no s’obrís el pas estable pel congost de Collegats al segle XVII.

Distància :     15 Km
Desnivell :    +665 m
Senyalització: pista-cami
Durada:        4:00h
Dificultat :      Mitja

•La pista es bifurca de seguida: cal seguir per la de la dreta que duu a una antiga pedrera.

•0,1 km - 3 min - Pedrera (550 m) Sense entrar a la pedrera la pista gira a la dreta i de seguida es converteix en un senderó que entra al bosc on comença a fer ziga-zagues per superar terrasses i alçada tot vorejant la pedrera. Un cop per sobre la pedrera es creua una pista perpendicularment i es continua pujant fent ziga-zagues, seguint aproximadament la línia elèctrica i endinsant-se al barranc.

•1,5 km - 45 min - L’Arreposador (750 m) Quan el camí arriba a la carena (el barranc de Montsor queda a l’esquerra) es troba el senyal de l’ Arreposador. És una zona pedregosa en la qual els estrats formen unes escales o grades.

El camí supera aquestes grades en direcció nord, carena amunt, fent grans ziga-zagues i decantant-se al final cap a l’esquerra, de nou cap al barranc de Montsor. Es continua guanyant alçada per una zona coneguda com les marrades de Montsor fins arribar a sortir de nou a la carena en un punt d’espectaculars vistes cap al tossal Gros i els rocs de Queralt.

•3 km - 1 h 20 min - Marrades de Montsor (940 m) El camí es decanta de nou cap al barranc de Montsor, planeja uns metres i torna a guanyar alçada fent més ziga-zagues fins arribar al coll de Montsor.

•4,5 km - 1 h 45 min - Coll de Montsor (1.060 m) El camí desemboca finalment en una pista que cal agafar a l’esquerra, carena amunt. Abans, però, es pot caminar cap a la dreta fins al capdamunt del tossal Gros, des d’on hi ha una espectacular panoràmica.

•5,8 km - 2 h 05 min - Cruïlla de pistes (1.150 m) Sota mateix de la penya on hi ha el poble de Montsor la pista desemboca en una altra pista més transitada. Es segueix recte, voltant el poble, que queda a l’esquerra de la marxa i aixecat sobre la penya. Un cop sembla que es passi de llarg el poble es troba una nova pista a l’esquerra en força mal estat que s’enfila directament a Montsor.

•6,8 km - 2 h 20 min - Montsor (1.215 m) Un cop a Montsor cal dirigir-se a la part alta del poble on es troba un pal de direcció. •A partir d’aquí l’itinerari es dirigeix cap a la cresta de Gelat, a l’altre vessant del barranc de Montsor, per descendir pel seu llom sempre per corriol. Des de la senyal cal travessar un camp abancalat avall per trobar el camí de la font a la dreta, de baixada cap al fons del barranc. Un cop creuat el barranc el camí remunta suau per l’altre vessant fins sortir a la cresta de Gelat.

•8,6 km - 2 h 45 min - Colletó de la Cresta de Gelat (1.195 m) Es troba un pal direccional i es segueix cap a l’esquerra per un sender que continua per la cresta, sempre en direcció sud.

•10,5 km - 3 h 10 min - Salt del Llop (1.040 m) Quan la cresta queda tallada de sobte cal desviar-se a l’esquerra, direcció est, per trobar un pas amb una cadena que permet descendir amb comoditat. Passat el salt del Llop es flanqueja a la dreta per retornar a la cresta i seguir avall fins arribar a una estructura de ferro situada al capdamunt d’un petit promontori de la carena.

•10,9 km - 3 h 20 min - (1.015 m) Des de l’estructura de ferro el camí continua una mica cap a l’esquerra (vessant est) per on es troba un bon pas per baixar. Es retorna a la carena i es troba una senyal clavada a la roca que indica el senderó que permet arribar a la roca Foradada (es tracta d’un pas en una feixa de roca penjat sobre el precipici). Seguint avall, aviat s’arriba a una altra paret que no es pot superar pel recte. El pas s’ha de tornar a buscar cap a l’esquerra on hi ha una canal amb vegetació per la qual es pot baixar. A partir d’aquí el camí va per una zona de matolls i bosc, descendint més suaument i sempre per la carena fins arribar a la cambra d’aigües de la central hidroelèctrica de la Pobla de Segur.

•13,5 km - 3 h 40 min - Cambra d’aigües (720 m) Es creuen un canal i les canonades i s’agafa una pista a l’esquerra i avall, paral·lela als tubs. Quan la pista fa un revolt cap la dreta s’agafa una pista secundària, a l’esquerra de la marxa, que continua pel costat dels tubs primer i que després marxa cap a la dreta fins arribar a creuar una sèquia. A l’ arribar al costat d’un dipòsit d’aigua s’agafa un senderó que baixa a la Pobla de Segur.

•15 km - 4 h - La Pobla de Segur (540 m) El camí acaba en un carrer de la Pobla que cal agafar avall fins trobar la senyal informativa de l’itinerari. Es trenca a l’esquerra per sortir a la carretera C-13 que cal agafar cap a l’esquerra de nou, direcció Sort. Seguint la carretera s’arriba a l’àrea de descans del barranc de Montsor, punt d’inici de l’excursió.

EL BOUMORT

2010-08-01T07:24:00.000+02:00

El Boumort és una petita illa segura per a molts dels animals salvatges autòctons de la zona que han vist com el seus hàbitats s’anaven degradant paulatinament. Aquí les poblacions de cèrvols, isards, cabirols, daines, galls fers, picots negres, voltors, àguiles daurades i trencalossos han aconseguit mantenir-se en contra de la

regressió en que estan en altres àrees. Boumort és també una magnífica mostra del paisatge de les serres pre-pirinenques d'accidentat relleu i abruptes cingleres i barrancades.

Distància :           66 Km
Desnivell :     +1365 m
Senyalització: PÌSTA
Durada :         BTT - 4 X 4
Dificultat:       Alta - pistes pedregoses

•Inici de l’itinerari. La Pobla de Segur. Pont de Claverol (500 m) Des del centre de la Pobla de Segur, al costat del pont sobre el Flamisell, neix la carretera cap a Claverol, Pessonada i Aramunt. Agafant aquesta carretera i abans de sortir de Pobla de Segur s’arriba al Pont de Claverol, on hi hal’inici de l’itinerari cap al Boumort. Es creua el pont i es continua perl’estreta carretera.

•0,6 km - 0,6 km - Cruïlla de Claverol Es passa de llarg la carretera cap a Claverol i es continua cap a Pessonada i Aramunt.

•1,9 km - 2,5 km - Cruïlla de Pessonada Es deixa la carretera que es duia per trencar cap a l’esquerra en direcció a Pessonada.

•2,3 km - 4,8 km - Sant Martí de Canals Es passa de llarg Sant Martí de Canals i es continua per carretera cap a Pessonada.

•4,5 km - 9,3 km - Pessonada (910 m) A la dreta es passa de llarg l’accés al centre de Pessonada per continuar amunt cap a la part alta del poble.

•0,5 km - 9,8 km - Pessonada. Part alta Es creua Pessonada per la seva part alta i seguint la mateixa direcció de la carretera, que s’acaba al poble, continua una pista cap a Carreu i el Boumort.

•0,9 km - 10,7 km - Cruïlla Es segueix per la pista de l’esquerra.

•0,6 km - 11,3 km Es passa de llarg una pista a l’esquerra.

•1,3 km - 12,6 km Es passa de llarg una pista a la dreta.

•0,4 km - 13 km Es passa de llarg una pista a la dreta.

•2 km -    15 km - Entrada a la Reserva Nacional de Caça de Boumort(875 m) Es creua la porta d’accés a la reserva, al costat de la qual hi ha un plànol, i es segueix per la mateixa pista.

•0,4 km - 15,4 km - Cruïlla d’Herba-sabina (890 m) Es passa pel costat d’una bassa d’aigua. Tot seguit a l’esquerra marxa la pista que duu cap a Herba-savina. L’itinerari segueix per la pista principal.

•2,5 km - 17,9 km - Cruïlla Es creua el riu al costat d’una bassa de pedra. Es continua per la mateixa pista.0,6 km - 18,5 km Es passa de llarg una pista a la dreta.

•1,4 km - 19,9 km Font d’aigua a peu de la pista

•0,5 km - 20,4 km Es passa de llarg una pista a l’esquerra.

•3 km -    23,4 km - Carreu (1.225 m) Es creua per davant de les runes de Carreu i es continua per la mateixa pista.

•0,4 km - 23,8 km - Font de la Menta A l’esquerra de la pista queda la font de la Menta.2,2 km - 26 km Es passa pel costat d’una àrea de picnic.

•1 km -   27 km Es passa de llarg una pista a la dreta

•0,5 km - 27,5 km - Coll de Llívia (1.480 m) Des del coll marxa una pista cap a Bóixols i una altra cap al refugi de Boumort. L’itinerari continua per la pista de l’esquerra cap al refugi de Boumort.

•0,2 km - 27,7 km - Bifurcació Es continua per la pista de l’esquerra.

•3,2 km - 30,9 km Es passa de llarg una pista a la dreta.

•0,8 km - 31,7 km Es passa de llarg una pista a l’esquerra i tot seguit un camí a la dreta.

•4,6 km - 36,3 km - Refugi del Boumort (1.885 m) El refugi quedaa la dreta de la marxa. Des d’aquí neix el camí que permet pujara peu al cap de Boumort en menys de 30 minuts, molt recomanablecom a mirador i per acabar de copsar les dimensions de la serra.

•L’itinerari continua per la pista ara ja dirigint-se cap a la vessantnord del Boumort.

•8,1 km - 44,4 km - Cruïlla senyalitzada (1.420 m) A la dreta de la marxa neix una pista cap a Prat Muntaner. L’itinerari continua avall per la mateixa pista.

•1,2 km - 44,6 km Es passa pel costat d’una font i tot seguit es passa de llarg una pista a l’esquerra.

•3,5 km - 48,1 km - Coll de la Creu (1.300 m) Al coll marxa una pista a la dreta cap al barranc de l’Infern i Espluga de Cuberes. L’itinerari continua seguint la mateixa direcció que portava cap a Hortoneda.

•4,7 km - 52,8 km - Hortoneda (990 m) Es passa de llarg el poble i es troba la carretera que duu cap a Claverol i la Pobla de Segur.

•12,7 km - 65,5 km La carretera desemboca a la carretera que uneix la Pobla i Aramunt. Cal girar a la dreta per arribar a la Pobla.0,6 km - 66,1 km - La Pobla de Segur (500m) Final de l’itinerari.

Ascensió al santuari de Sant Salvador del Bosc

2010-07-31T09:08:00.002+02:00

A la serra del Montsec de Rúbies, prop de Llimiana, es troba el santuari d'origen romànic de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com a Sant del Bosc, en un entorn d'imponents cingles i a una considerable altitud.

Distància:       15,00 Km
Desnivell :       +711 -711 m
Senyalització: fites
Durada :          4:30h
Dificultat:        Molt fisic

Des de Tremp, Àger o Balaguer, si es va en cotxe, o des de l'estació de Cellers, si es va en tren, cal seguir la carretera C-13 en direcció a Terradets i desviar-se cap a Llimiana per la carretera LV-9121.Es travessa el pont de l'embassament de Terradets-Cellers (a 600 m de l'esmentada estació de tren) i, 1,5 km després (2,1 km gairebé plans des de l'estació), passat el riu Barcedana, s'agafa a mà dreta la carretera vella que porta a un aparcament contigu (cota 390 m) i a l'inici de la pista que segueix paral·lela al riu per la seva riba dreta

Mapes:    Comarcal La noguera

Descripció de l'itinerari

Amb un vehicle tot terreny seria possible pujar per l'esmentada pista (cada vegada en pitjor estat ), i per un trencall de més amunt, fins als primers 4,4 km, a la cota 640 m, just quan comencen els cent revolts del camí; però no es tracta d'estalviar paisatge ni caminada. Als 2,5 km la pista travessa el riu de Barcedana sense pont i, si baixa aigua o pot ploure, comencen les dificultats per als vehicles normals, que s'incrementen així que es guanya altitud pel mal estat de la pista, motiu pel qual es recomana la sortida a peu des de baix i gaudir de tota la diversitat de l'entorn seguint el GR1-4.

Com s'ha dit, la pista puja per la solana, cap a l'est sud-est, seguint el riu de Barcedana fins a travessar-lo (466 m, 2,5 km, 35 min) i entrar a l'obac ombrívol del Montsec.

500 m més amunt, en un trencall (495 m, 3 km), es deixa la pista i el GR-1-4 girant totalment a la dreta per una altra pista que es va fent més estreta progressivament. Cal fer un revolt i seguir cap al sud-est fins a un altre trencall (570 m, 3,7 km), on se segueix pel camí de la dreta.

El camí ha anat girant cap al sud i, després de travessar un rierol, se surt a una pista que ve de la pista principal (624 m, 4,3 km).

100 m més amunt, en una petita clariana (640 m, 4,4 km, 1 h 10 min), s'acaba aquesta pista i comencen els cent revolts: és el punt ja esmentat al qual es podria arribar amb un vehicle tot terreny.

200 m més amunt es troba el primer dels cent revolts (688 m, 4,6 km) amb la imatge de Sant Antoni.

Aqui podem anar a visitar les restes de l´ermita de Sant Miquel.

Iniciem l'aproximació a peu seguint el camí de l'esquerra, deixem a la dreta el camí que ens duria al Santuari de Sant Salvador del Bosc. Descendim per la pista en direcció al Barranc del Llau dels Castellots, al arribar al barranc la pista es per i remuntem el Barranc (fites), al poc girem a l'esquerra en direcció al coll del turo que tenim a l'esquerra on al seu cim es troba l'església de Sant Miquel de Llimiana (610 m.). A 10 minuts de l' imatge de Sant Antoni.

Amb el revolt número cent, s'arriba a l'ermita (1.288 m, 7,2 km, 2 h 18 min).

Hi ha un refugi en rehabilitació on es pot passar la nit

Es desfà el camí en 1 h 50 min (3 h 50 min en total).

(opció) Des del collet esmentat (1.196 m), si es vol allargar la ruta, es pot pujar fins al tossal de la Torreta (1.677 m), el cim més alt del Montsec de Rúbies i, per ben poc, també el més alt de tot el Montsec. Primer caldrà seguir pujant cap al sud per l'obac del Montsec per un camí amb uns altres 40 revolts, per un terreny més esclarissat i menys pendent que el dels cent revolts, fins al final d'una pista de repoblació forestal (1.435 m, 8,6 km, 3 h). Aquí ja es podrà pujar recte amunt pel bosc jove i, 800 m al sud, després de travessar una altra pista que porta per l'oest a la portella Blanca (1.406 m), arribar sense pèrdua al cim (1.677 m, 9,4 km, 3 h 35 min). És a dir, 1 h 15 min en pujar i 1 h en baixar, 2 h 15 min en total a afegir a la durada de la ruta.

De l’Hostal Roig a la cabana de Pastors - Cova del Gel (GR-1)

2010-07-31T08:57:00.000+02:00

Camí que transcorre pel GR-1, desde Hostal Roig (antic hostal per a viatgers i trajiners, avui abandonat), fin a la Cova del Gel.

Distància:        12,00 Km
Desnivell:        +341 -341 m
Senyalització:   marques GR
Durada:           3h 10m
Dificultat:         Facil

Sortim per la pista que hi ha uns metres abans de l’Hostal Roig. Passem pel costat d’un corral ,a l’esquerra. A la dreta hi ha el font del Cumó amb una llarga pica.

Als 8 minuts de caminar prenem un viarany poc evident que surt a la dreta, anem entre boixos en direcció SO. En aquest indret posarem el primer cartell i farem la fotografia de grup. I més amunt trobem un sender fent fressat que va per sota d’una llomada carenera secundaria on estava parapetat l’exercit feixista. Hi ha abundants nius de metralladores destrossats i velles trinxeres mig colgades per vegetació.

20 min Sortim a la pista que hem deixat havent molt bona marrada. Anem seguint el camí carreter per la pista. Hi ha un cartell que ens senyalitza la Portella Blanca. Aquí mateix surt un corriol que ens mena a uns camps per on podem adreçar trajecte encara que cal tenir molt bona orientació. Continuem pel camí carreter.

35 min Travessem la llau de Comatorça.

47 min Revolt molt marcat a l’esquerra. En aquest punt deixem la pista i prenem el vell camí entre bosc i el sol cobert de boixerola.

1 h 02 min Creuem una barrancada i en sortir, l’antic camí fou engolit per una repoblació foretal, i està perdut. El camí alternatiu puja cap al sud, per anar a cercar la pista.

1 h 07 min Sortim per la pista principal que creua el Montsec de Rùbies fins la Portella Blanca. Continuem per la dreta.

1 h 12 min Cartell que ens informa que a l’esquerra surt un camí carreter que s’enfila al cim del Puig Mira Pallars-i-Urgell

Voltem la Llau de la Coma del Torn en l’altre vessant veiem la cabana de Pastors i podem estar tentats d’anar directe però cal tenir present que el fons del barranc es colonitzat per una espessa vegetació que ens barra el pas. Resulta més pràctic sortir a la pista.

Deixem la pista per dirigir-nos a la senzilla Cabana de Pastors (1441 m).

Des de la Cabana de Pastors un corriol, ben fitat, va flanquejant la muntanya fins davallar molt sobtadament fins anar a cercar el Forat del Gel. Cal tenir que segons les condicions meteorològiques el descens pot ésser un xic complicat.

Activitat realitzada en el XI Cami de Muntanya del CEL, el 5 de Novembre 2006.

Al castell de Sant Gervàs

2010-07-31T08:43:00.002+02:00

Inici de l'itinerari. Sant Miquel de la Vall (840 m). Des de l'església es surt del poble per la pista que dóna accés rodat al castell de Sant Gervàs(direcció nord-est). Als 150 metres es creua un barranc i una mica més enllà es troba, a l'esquerra, l'inici del camí vell del castell de Sant Gervàs.

Distància:            3,2 Km (sol anada)
Desnivell:            +150 m
Senyalització:      marques
Durada:              1 :10 HORES
Dificultat:            BAIXA

* 0,2 km - 5 min - Inici del camí vell del castell de Sant Gervàs (850 m)

El camí vell del castell de Sant Gervàs s'enfila protegit per murs de pedraseca i encara conserva alguns trams de l'antic empedrat. Des del mateix inici a la pista es va guanyant alçada fent alguna marrada entre antics bancals de conreu avui coberts de bosc. Quan ha guanyat prou alçadael camí comença a endinsar-se en el barranc, que sempre queda a l'esquerra de la direcció que es porta. Més amunt es travessa un alzinar de muntanya i després d'un tram de camí especialment bonic s'arriba a una pista.

* 1 km - 25 min - Pista S'agafa la pista cap a la dreta, en lleu baixada, i en pocs minuts s'arriba al castell de Sant Gervàs.

* 1,2 km - 30 min - Castell de Sant Gervàs (990 m) A partir d'aquí l'itinerari transcorre sempre per pista (excepte un petit tram). Primer cal continuar per la mateixa pista per la qual s'ha arribat al castell, que ara segueix planejant, fins arribar a l'ermita de Sant Gervàs.

* 1,4 km - 35 min - Capella de Sant Gervàs (970 m) Des de l'ermita cal tornar uns metres enrere per trobar un senderó que baixa fins enllaçar amb una altra pista que s'agafa a l'esquerra. Es passa per sota la capella de Sant Gervàs i es segueix per la pista fins sortir a una nova pista en més bon estat (que és, de fet, la que dóna accés al castell i a l'ermita de Sant Gervàs).

* 1,6 km - 40 min - Pista. Aquest cop es continua cap a la dreta, de baixada.

* 1,8 km - 45 min - Cruïlla de la pista d'Aransís (960 m) Es passa de llarg la pista que va cap a Aransís, a l'esquerra de la marxa. Per continuar cap a Sant Miquel de la Vall es segueix baixant per la mateixa pista que es portava.

* 3,3 km - 1h 10 min - Cruïlla del camí vell del castell de Sant Gervàs(850 m) Es passa de llarg el punt on s'ha agafat el camí vell de Sant Gervàs de pujada. Es continua per la pista fins arribar al mateix punt de Sant Miquel de la Vall on s'ha començat la caminada.

* 3,5 km - 1h 15 min - Sant Miquel de la Vall (840 m) Final de l'itinerari.

SOLSONA-MADRONA per el GR-3

2010-07-31T08:36:00.000+02:00

Etapa llarga i amb moltes pujades i baixades que incrementen notablement el desnivell a superar, i que progressa íntegrament per pistes. Al principi transcorre força estona per sobre asfalt la qual cosa desmereix algunes esplèndides pinedes per les que passem

Distància :      25,600 Km
Desnivell :      +605-755 m
Senyalització: Marques GR
Durada :        5:40
Dificultat:      Mitja

* 0:00 h/ 0,000 km Solsona, Portal del Pont. Enllaç GR 7.

* 0:10 h/ 0,500 km Porta del Castell.

* 0:32 h /1,950 km Castellvell.

* 0:53 h /3,500 km Carretera Solsona-Sant Climenç.

* 1:09 h/ 4,850 km Cruïlla de carreteres a la Torregassa.

* 2:00 h /9,100 km Mas Gaspar.

* 2:24 h/11,050 km Puigponts.

* 2:49 h/13,100 km Can Tonicoll.

* 3:33 h/16,500 km Bifurcació abans de Pinell de Solsonès.

* 3:58 h/18,260 km Cal Vila.

* 4:13 h/19,490 km Cal Casals.

* 4:45 h/22,030 km Pista de coll de Clarà a Madrona.

* 5:21 h/25,040 km Barranc de Sant Tirs.

* 5:30 h/25,775 km Ca L’Estany.

* 5:40 h/26,500 km Església de Madrona.

* Solsona Destaca la Vila Vella, conjunt arquitectònic molt interessant, que està tancada, en gran part, per la muralla, que conserva algunes torres i diversos portals.

* La catedral (originalment romànica, modificada en estil gòtic, i amb façana barroca), el Palau Episcopal, la Plaça Major porxada, la Casa de la Ciutat (renaixentista), la Torre de les Hores i el Seminari Vell

De Gósol, Molí de Gósol, torrent Forcat, Torrentsenta, poble vell de Gósol

2010-07-31T08:30:00.000+02:00

La ruta que us proposem recorre la fèrtil vall de Gósol, passant per antics camps –avui prats- i camins ramaders

Distància:       7 Km
Desnivell:       +100 / -100 m
Senyalització: Marques verdes i blanques
Durada:         2h 30 m
Dificultat:       Baixa

S`hi pot arribat per la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya(eix del Llobregat : antiga C-1411 i actualment C-16/E-9).

Podem també arribar a Gósol venint des de: St Llorenç de Morunys(per La Coma i La Pedra), a través del Port del Compte (venint de Solsona) i venint de la Seu d'Urgell. Per aquestes tres rutes passarem pels pobles de Tuixén i Josa de Cadí.
Mapes: Serra del Cadí-Pedraforca 1:25.000 Editorial Alpina

La ruta comença a la rotonda d'entrada al poble.
En aquest punt hi ha una font moderna, al costat de la qual surt l'aigua potable del poble i s'hi poden omplir les cantimplores abans de començar a caminar.
Des d'aquí, tant si mireu cap al nord, a la costa de davant, com si mireu cap al sud o cap al turó del poble vell, veureu que tot està ple de feixes. Són terres marginals, àrides, on calia molt treball per molt poc rendiment i que contrasten amb la riquesa de les terres que més endavant recorrereu.

Començareu a baixar pel costat dels camps fins que arribareu al molí de Gósol. L'edifici ha estat restaurat i ja no queden elements antics a la vista; de totes maneres, si aneu al darrere, encara podreu veure dues sortides d'aigua amb restes de maquinària; també surt un tub que va cap a un edifici proper on hi havia una turbina per fer llum per al poble. Així doncs, aquí es veu el doble aprofitament de l'aigua.

Davant del molí hi ha una piscifactoria de truites i al costat del riu, un berenador condicionat pels pescadors.

La ruta creua el riu i, al cap d'uns 200 metres, comença a guanyar alçada, es poden intuir antics camins ramaders usats per accedir als camps de més amunt i portar els animals a pasturar. Fins i tot, al bosc, es veuen les parets que delimitaven els antics camps.

Després d'una última rampa, la ruta surt a una pista, haureu de girar a la dreta per passar pel costat de la senzilla casa de la Borda del Tinent.

A partir d'aquí es comença a baixar per una drecera que us estalviarà un llarg revolt de la pista.

Al final de la drecera, en retrobar la pista, veureu el torrent Forcat, una interessant esquerda per on passa aquest torrent.

Hi ha uns sortidors d'aigua al peu de la pista on us podreu proveir d'aigua, si cal.

Poc després arribareu a la font de Torrentsenta, on l'aigua surt d'uns forats en la roca. Aquí hi ha un berenador ben condicionat amb taules i barbacoes.

A partir d'aquí, la tornada es fa tranquil·lament per una pista ampla.

Una vegada acabada la ruta, és un bon moment per pujar al turó on va néixer l'originari poble de Gósol, el seu Castell i fer un tomb pel poble actual.

DE LA BOCA SUD DEL TUNEL DE VIELHA A VILALLER

2010-07-31T08:08:00.000+02:00

Distància :     22,5 Km
Desnivell :     +100 / -640
Senyalització: GR parcial
Durada :        5h:10m

Dificultat : Facil

Ens va costar de deixondir-nos la matinada del sis de setembre, potser perquè era la primera excursió d'enguany. Tot i això, en arribar a la boca sud del túnel vam saltar de l'autocar amb tantes ganes de caminar que quant ens en vam adonar ja pujàvem decidits cap al port de Rius. Sort que el Pep, sempre amatent, ens va fer trencar cap avall, en la direcció que porta l'aigua del riu, no en la que agafen els isards quan fugen.

Abans, però, vam parar a esmorzar al Pont de Suert. Sembla que l'etimologia de Suert ve del basc zubi, que vol dir pont, i iri, que vol dir poble. Esmorzem, doncs, al poble del pont. El fondista i la seva ajudanta ens serveixen amb una rara diligència, tot i que el seu acolliment rondinaire no ens ho feia presagiar.

La primera part del camí és una meravella. Travessem el bosc de Conangles, amb els seus gegantins avets, que destaquen com un exèrcit de llances per sobre els arrodonits faigs. Conangles, fins i tot tenint la transitada carretera de la Val tan a prop, és un dels boscos més bonics des nostres Pirineus; caminar sota els seus arbres, envoltats del brancatge espès i humit, ens dóna una certa sensació d'irrealitat, d'estar en un lloc on no hi passa el temps. Anem entre els dos gegants que fan de bressol a la recent nascuda Noguera: a ponent, el pic Fontana de Vielha, recolzat en un dels cims més bonics de la serralada, el pic de la Tallada o Feixant; a llevant, tenim el rost del Tuc Comtessa que careneja fins al Besiberri Nord.
Aviat passem pel lloc anomenat el Santet, límit administratiu de la Val d'Aran. És molt curiosa la llegenda que explica per què acaba aquí la Val. Diuen que, fa molts anys, no es podien posar d'acord els habitants de Vielha i els de Senet pel lloc de la partió dels seus termes. Per aclarir-ho van fer la següent juguesca: sortiria un home de cada poble corrent tot el que pogués, i en el punt que es trobessin hi hauria la divisòria dels dos municipis. El que va sortir de Vielha anava lleuger, sense res per menjar, i per això no va parar de córrer. En canvi el que va sortir de Senet portava una bona berena i, confiat que havia de fer menys desnivell, es va posar a cruspir-se-la a poca estona d'haver sortit. Després de menjar, és clar, li va agafar son i s'ajegué a l'ombra a fer la migdiada. Mentrestant, l'altre corre que correràs va colar el port i ja estava baixant cap a l'Ospitau quan el de Senet es va despertar. Aquest ja no va tenir temps de fer més que unes quantes passes i així, al Santet, quedaren decidits els límits dels termes.
Tan bonic és el camí que no ens n'adonem i ja som al pont que travessa el barranc que baixa de la vall de Besiberri, paraula que vol dir el lloc sota la cinglera -una altra vegada el bosc-. Aquest torrent porta les aigües d'un dels llocs més verges dels Pirineus. En el "Viaje al Pirineo de Lérida", Camilo José Cela ens el descriu així: En el valle de Biciberri no habita el hombre, que viven el rebeco y el pájaro, el manso árbol y el agua en libertad, la yerba montesina y la flor silvestre, la náyade de las fuentes i el burlón trasgo que se agazapa, igual que un cienpiés risueño, debajo de las piedras. En el valle de Biciberri no hay una sola casa; el viajero se imagina que el valle está todavía en el primer i glorioso instante de la Creación...
La vall es va obrint i el bosc dóna pas a l'embassament de Baserca, última de les grans obres hidroelèctriques que bastí ENHER en aquest riu. Fins ací anàvem pel sender de gran recorregut (GR) 11. Ara, el GR trenca cap a ponent cap al suau camí que travessa l'atapeïda fageda de la vall de Salenques, puja el llarg tirapits fins als estanys d'Anglos, traspassa després a Valhiverna i continua, travessant muntanyes i valls, fins l'Atlàntic. Nosaltres seguim aigües avall de la Noguera. Una vertiginosa baixada ens duu des de més amunt del nivell de la resclosa fins al seu peu. En quatre passes ja som al pont de Senet on el lleial conductor del "Manel" ens espera per si hi ha algun defalliment.
Quan es va pels camins és aconsellable, gairebé obligatori, fer un segon esmorzar. O, almenys, una parada per refer forces. Per això, quan arribem a Senet, molts companys i companyes fan una visita al bar del poble. Els altres es conformen amb una parada a la font, que l'aigua de la muntanya és prou bona per fer baixar quatre ganyips. A l'altra banda del riu, amagat en un replà de la muntanya com un llobató a l'aguait, hi ha Aneto, el poble que dóna nom al pic més alt del Pirineu.
Al sortir de Senet el camí es torna clarament una cabanera. Estret i encaixonat entre marges de pedra on hi ha prats i conreus, per protegir-los de la fam dels ramats; ample en llocs més feréstecs i, sobretot, quan passa per la llera del riu. Aviat deixem enrere Bono i Estet, situats a la banda de ponent del riu. Dinem en un prat gemat i humit, a l'ombra d'uns salzes seculars. I sense perdre gaire temps tornem'hi, que el camí és llarg. Entre Forcat i Vinyal, creuem la Ribagorçana aprofitant la resclosa de la central elèctrica de Vilaller. Ara anirem sempre per la seva dreta hidrogràfica.
A falta de camí hem d'anar un tros per la mateixa carretera. Ens en separem per pujar a Ginast on, en una pleta, uns pastors esperaven l'arribada d'un ramat del poble que havia passat l'estiuada al lloc d'on veníem nosaltres. Han estat peixent per les dos bandes del túnel, a la vall de Mulleres i al port de Rius. A la tardor, pensen baixar a la finca San Miguel, al terme de Saidí, però aquesta vegada en camions. No ens els trobarem, doncs, caminant per la serra del Cis. Llàstima.
A poc a poc anem deixant l'alta muntanya. Els cims que ens envolten ja no són tan alterosos, les carenes s'han anat tornant més suaus i arrodonides i cada cop es veuen més pobles i conreus. Així, xino-xano, arribem a bona hora a Vilaller i mentre alguns companys i companyes, més ardits i resistents, continuen fins a la cruïlla de la carretera de Castilló de Sos, altres fan temps a la terrassa d'un bar prenent el sol.
Vilaller és el primer poble important que es troba en aquesta banda del Pirineu. Abans de les grans obres hidroelèctriques de la segona meitat del segle passat Vilaller era la capital de la vall de Barravés. Ara, coses del progrés, s'ha quedat enrere desplaçat per l'empenta del Pont de Suert, situat en un lloc molt més estratègic. Tot i això, Vilaller, potser gràcies al turisme, continua tenint un cert aire de petita capital de comarca on es poden deixar relliscar tranquil•lament les hores, tal com ho fa l'aigua del riu.

TRAVESSA DEL PORT DE RUS, DE LA VALL DE BOÌ A LA VALL FOSCA

2010-07-31T07:53:00.001+02:00

La travessa del Port de Rus constituïa una de les principals vies de comunicació de la vall de Boi. Així, els estadants que volien fer les aigües a Caldes de Boi havíem de passar per aquest altiu Port. La carretera que creua l'embassament d'Escales no existia. Pujar pel port de Perves allargava encara més la sortida. Avui en dia, amb la nova xarxa de carreteres, se'ns fa difícil entendre la importància de colar per ports com el de Rus.
El punt de partida de la travessa és Taüll. En el primer tram podem gaudir d'un paisatge protagonitzat per boscos de pi negre, bedolls i diversos arbustos. Un cop creuat el riu de Sant Martí la vegetació canvia totalment. Al fons, ja s'entreveu el port de Rus. Des d'allà podem davallar pel barranc de la Coma del Port. Després de creuar el riu Riqüerna recorrem senders que transcorren entre marges de pedra que ens apropen, entre boscos d'avellaners, cirerers i algun freixe, al llogarret de Cabdella, en la capçalera de la Vall Fosca, presidida per una ermita romànica.

Distància:      21 Km
Desnivell:        +900 metres/-1200 metres
Senyalització: GR 11-20
Durada:         5 h
Dificultat:       Mitja

Abans de creuar el barranc prenem a l'esquerra un camí carreter (1702 m). Un cartell ens indica el sender que coincideix amb el sender de Gran Recorregut (Gr.) 11 -20. Bona part de l'excursió ens acompanyaran les marques blanques i vermelles que senyalitzen l'itinerari.
10 min. Antiga gravera. En acabar l'extracció de pedra, un cartell ens indica la direcció a seguir.
Ens anem endinsant en la vall del riu sant Martí. Per l'altre costat va una pista que aviat s'acaba.
En aquest primer tram recorrem un bosc de pi negre però hi trobem altres arbres que comparteixen espai com el bedoll, i fins hi tot algun avet, en l'altre vessant. També hi ha arbustos com avellaners, bàlecs, ginebrons i una bona munió de flors boscanes.
1 h. Per l'esquerra s'incorpora el rierol que baixa dels estanys de Pessons. Un xic més amunt forma un bell salt. Enllà, sobre el camí, trobem la cabana de la Pleta de la font de Sant Martí o dels Pessons (2008 m).
A les nostres espatlles tenim el port de la Gelada que comunica la vall de Boi amb la vall de Barrades, capçalera de la Noguera Ribagorçana.
1h 08 min. Creuem a gual el riu de Sant Martí. El camí va a cercar un contrafort a ponent per fer menys feixuga la pujada. Des d'aquí la vegetació canvia totalment, la varietat d'espècies que gaudíem fins aquí es limita al glever d'alta muntanya i el neret. Al fons ja entreveiem el port de Rus entre el Castell de Rus (al nord) i el Tossal de la Mina (al sud-oest). Pugem pel barranc del Port.
2h 25 min. Port de Rus (2612 m). A llevant se'ns obra una extensa panoràmica. Als peus, la dotada del barranc de la Coma del Port per on davallarem. Com a teló de fons el Montsent de Pallars, Montorroio i el pic de la Pala Pedregosa. En un terme intermig, el pic de l'Espasa, sobre la collada de la Font Sobirana, entre l'estany Tapat i l'embassament de Sallente, ja en la Vall Fosca.
Podem ascendir al Castell de Rus, a l'esquerra, en trenta minuts.
El camí se segueix en descens fent giragonses.
1h 50 min. Cabana de la Pleta de les Ecues (1964 m). El Gr. s'enfila vers la collada de la Font Sobirana. Nosaltres reculem una cinquantena de metres i baixem al barranc del riu Riqüerna.
2h 05 min. Creuem el riu per sobre d'una palanca al costat d'una bella cascada. Anem pel Solà de Riqüerna. En aquest vessant de la vall només hi ha pastures de dall mentre que en l'aiguavés oposat veiem un esponerós pinar.
Aviat el sender transcorre entre marges de pedra. El terra encara en molts indrets està enllosat.
A mesura que ens apropem a Cabdella, travessem diversos tipus de boscos d'avellaners, després cirerers i algun freixe i, fins i tot, un vell om.
5 h. Llogarret de Cabdella (1431 m) en la capçalera de la preciosa Vall Fosca, està presidit per una encisadora ermita romànica sota l'advocació de Sant Vicenç, amb un curiós campanar de torre quadrada i arcuacions llombardes.
Un cop arribats a l'ermita romànica de Cabdella, enmig del paisatge meravellós de la Vall Fosca, el traçat programat arriba al seu punt i final.

Del Poble de Baro, Gerri de la Sal al Pont de Baen

2010-07-31T07:38:00.001+02:00

Trajecte que ens permetrà conèixer l'antic camí que unia el poble de Baro amb Gerri de la Sal pel marge esquerre del riu Noguera Pallaresa que permetia la veneració de l'Ermita d' Ardebol (Segle XII) amb magnífiques vistes i racons del Riu Noguera Pallaresa.

Igualment ens permetrà visitar el poble de Gerri de la Sal amb les seves Salines i el Monestir Romànic de Santa Maria de Gerri (Segle XII)

Distància: 7,80 Km

Desnivell: +- 100

Senyalització: Cartells Consell Comarcal

Durada:1h45m

Dificultat: Fácil

Sortim dels afores del poble de Baro, s'estaciona el cotxe a la vora del pont d'Arcalís (280 m.)

S'hi arriba des de Pobla de Segur (uns 10 km.) prenent la carretera N-260 al Port de la Bonaigua – França.L'església actual de Santa Maria de Gerri correspon en la seva forma essencial a l'edifici consagrat el 25 de setembre de 1149.

MONASTIR SANTA MARIA DE GERRI DE LA SAL

El monestir de Santa Maria de Gerri, té origen en una església que probablement fou fundada en els temps dels visigots i, posteriorment derruïda pels sarraïns.

En aquesta església, originàriament dedicada a Sant Vicenç i posteriorment a Santa Maria, el prevere Espanell va reunir-hi cinc companys per tal de viure-hi monàsticament i els feu donació dels béns que posseïa a Seguís i Cartanís, a més d'una colla de llibres i ornaments que no especificava. Automàticament Espanell en devia quedar constituït abat.
Tampoc no hi ha dades de l'església construïda al segle XI, que es coneix per un document del 20 de maig de 1089, on es dóna a conèixer el nom d'un dels seus artífexs: mestre Ramon, possiblement el mestre d'obres, o almenys un personatge important en l'obra. A aquest nom s'hauria d'afegir els de Fedanci de Sant Cugat i el de Ramon Llombard.
Segons la carta fundacional de 20 de juny de l'any 807, es tracta d'una típica fundació de caràcter particular; tot i que no queda gaire clar, sembla que la regla adoptada fou la de Sant Fruitós que té com a fonament el pacte entre l'abat i els monjos. No obstant això, l'any 839 el monestir adoptà la regla benedictina que mantindria fins als darrers dies. El monestir de Gerri nasqué sota la jurisdicció del bisbe de la Seu d'Urgell i sembla que contribuí molt eficaçment a la funció evangelitzadora i reorganitzadora del territori del Pallars un cop aquest va ser alliberat del domini àrab pels marquesos de Tolosa.
Si l'interior de l'església de Gerri conserva gairebé intactes les seves característiques constructives originals, l'exterior ha estat tan profundament modificat que, llevat del campanar i la façana oest, pràcticament és irreconeixible el volum de l'edifici alt-medieval. Pel cantó de llevant, els cossos absidals han quedat incorporats al cos barroc dels edificis de la sagristia i el cambril, que deixen visibles només l'absidiola nord i part de l'absis central, on es desenvolupa una ornamentació sota el ràfec formada per un fris en dent de serra, i un fris d'arcuacions que arrenquen d'impostes esculpides, dividides en sèries de tres, per semicolumnes amb capitells.
L'element, però, que més contribueix a amagar l'estructura original de l'església i alhora li dóna un aspecte molt característic és el sobrealçament de les seves cobertes, resolt a base d'una galeria d'arcs que creen unes golfes ventilades per sobre de les cobertes originals, més alta la de la nau central que els laterals.
Les finestres, una d'una sola esqueixada a les absidioles, tres a l'absis central, i tres a cada lateral, són molt alterades en el seu conjunt. En la façana sud hi ha la porta, molt alterada que comunica amb el cementiri, i simètrica a ella, en la façana nord hi ha la porta que comunicava amb el desaparegut claustre i les dependències monacals.
Les façanes, pel que es conserva, eren nues d'ornamentació, llevat d'una senzilla motllura bisellada al ràfec, i presenten una articulació plàstica formada per sengles contraforts rectangulars que es corresponen amb la situació dels arcs anteriors. Resulta molt singular aquest ús dels contraforts en l'estructura i la composició de l'església de Gerri, car és un element emprat en molt poques ocasions en els edificis alt-medievals catalans.
L'església te un alterós campanar d'espadanya de tres pisos, amb dues obertures en l'inferior, i única, més petita, en el superior, totes formades per arcs amb motllures trilobades.
L'aparell, molt uniforme en tot l'edifici, és de carreus irregulars, ben tallats i polits, disposats molt uniformement en els murs, i lloses irregulars col·locades a plec de llibre a les voltes, seguint fórmules característiques de l'arquitectura catalana del segle XII.

Desde La Guingueta d'Àneu fins a Estaon pel GR 11

2010-07-30T10:19:00.000+02:00

La Guingueta es un petit poble que dóna nom al nou municipal, resultant de la fusió dels de Jou, Escaló i Unarre i que està situat a l'entrada del pantà de la Torrasa, en el qual s'emmiralla i al que cada temporada acudeix gran quantitat de pescadors i turistes ja que disposa d'una bona infraestructura hotelera i de campings.

Estaon és un petit poblet de la comarca del Pallars Sobirà, situat a 1.237 m d’altitud, dins de la Vall de Cardós, en l’històric “vallat”, format pels pobles d'Anàs, Bonestarre i Estaon, avui dins del nou Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Distància 9,500 Km
Desnivell +1300 m -1000m
Senyalització GR11 (blanques i vermelles)
Durada 5h 00m
Dificultat mitja/Alta

•Sortirem de La Guingueta (945 mts.)continuarem cap al sur per la carretera, abans de sortir del poble, al costat del Barranc de Jou, sortim de la carretera per agafar una pista cap l¨esquerra, anirem cap a la Collada de la Serra

•Collada de la Serra (1740 mts.) el sender s´enfila cap dalt

•Coll de Montcaubo (2207 mts.), abans de arrivar, ens camvien de vesant el coll queda a l´esquerra, em de parar compte ja que una vegada al coll amb de anar cap a l´esquerra y baixa una forta pendent , direccio Est, a vegades el cami no es veu gaire

•Borda Palau (1.465 mts.) es deixa a la dreta el cami y es segueix fins a Estaon (1240), aqui nia un refugi •Tenen molt interès les diverses joies romàniques que es troben arreu del seu terme: Santa Maria d'Àneu centre espiritual de les valls d'Àneu - a Escallare St Pere del Burgal, la torre del guaita i el clos medieval d'Escaló, l'ermita de la Mare de Déu de la Roca d'Escart, etc.

Estany de Sant Maurici a la Guingueta pel GR 11

2010-07-30T10:12:00.001+02:00

Cami fácil tot de baixada - D'especial interès: Paisatge del Parc Nacional, tipologia constructiva dels pobles, parets de pedra seca.

Distància 15,300 Km (anada)
Desnivell +190 -930 m
Senyalització GR11 (blanques i vermelles)
Durada 5h 05m
Dificultat Fácil

•Des d'Espot pugen taxis fins a Sant Maurici, punt d'inici de l'excursió

•Estany de Sant Maurici (1920 mts.), seguir 1 km, per l´asfalt y davant d´una cabana, enfilar recte per un sender, tornem a la carretera uns 79 mts., per agafar desprès una pista fins a límit del Parc, ara ja trovarem les marques del GR. continuarem sempre per l´esquerra y la pista se transforme amb un cami, mes andavant creuarem el riu per un pont, arrivarem a 1 km. de Espot

•Espot (1.320 mts) Plaça Dr. Benavent a la dreta del riu, anirem per un carrer astret, y creuarem el riu Peguera, per agafar despres una pista

•Se creua el Barranc d´Escariella, a 2,4 km. de Espot, agafarem un cami vell a l´esquerra que baixe fen zig-zag y torna a creua el riu Pegueraper un pont, sortirem al costat del Camping de la Mola.

•a uns 70 m., per la carretera ens trovarem la pista de Jou pujan cap a la dreta, a 1 km. +- es deixa a l´esquerra el desviament a Estais, 4 km. resterán per arrivar a Jou.

•Jou (1306 mt.) Agafarem el cami de la Guingueta, seguirem el marge esquerra del barranc de Jou, que baixe al fons del barranc de la Vall de Noguera.

•La Guingueta (945 mts.).

Encantats

Sant Maurici

El Compte, Peramea, Moncortes, Peramea, Gerri de la Sal

2010-07-30T10:04:00.001+02:00

L'estany de Montcortés constitueix un paratge molt singular des de molts aspectes. Malgrat la seva situació en el Pirineu no es tracta d'un llac glaciar sinó que té un origen càrstic. No hi ha cap rierol important que hi arribi sinó que l'aigua procedeix de brolladors interns que sorgeixen des de les profunditats. Aquest origen ha fet que la imaginació popular s'hagi recreat en la invenció d'un bon nombre de llegendes que tenen l'estany com a element principal. Algunes estan esplèndidament descrites en el llibre Viatge al Pirineu Fantàstic de Pep Coll (Editorial Columna).

Distància: 20,000 Km

Desnivell: +- 550

Senyalització: Senyalització del Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Durada: 5h 25m

Dificultat: Fácil

0 h 00' Sortim del llogaret d' el Comte (595 m.). Prenem la pista asfaltada i remuntem la vall del riu Ancs.

0 h 10' Cruïlla Esquerra Casa de Colònies.

0 h 11' Creuem el riu Ancs i el remuntem pel seu marge dret entre camps de conreus abandonats i el marge del riu.

0 h 20' Creuem el riu al marge esquerra i tornem a creuar-lo al marge dret i trobem camí empedrat direcció a la mola de Montaner.

0 h 25' Mola de Montaner antic molí on encara es poden veure el cacau amb la roda d'àleps. Sortim del molí pel camí empedrat que remunta el barranc del Baell fins trobar els primers camps sota el poble de Peramea.

0 h 50' Pista. Agafem la pista que remunta direcció al poble.

0 h 55' Font Vella. Continuem recte per la pista.

0 h 56' Cruïlla. Cartell a Peramea continuem recte.

1 h 00' Sortim a la carretera de Peramea a Bretui la creuem i trobarem rètol indicatiu continuem per una pista.

1 h 05' Font de Sant Cristòfol amb la particularitat que la pica de la dreta és un antic sarcòfag. Continuem per camí de carro, passem pel costat d'una granja.

1 h 10' cruïlla que ens indica la direc ció al proper dolmen de la Mosquera. Seguim la pista de l'esquerra.

1 h 14' Passem un filat i enmig d'un prat, trobem el dol men de la Mosquera (906 m.), aquest monument funerari de l'edat de bronze també conegut popularment amb el nom de la “C abana de la Mosquera” És un dels més ben conservats de la zona del Pla de Corts.

Davant nostre gaudim de la visió de la muntanya de la Geganta Adormida, nom de llegen da, que domina tot el Pla de Corts.

1 h 18' Retornem a la cruïlla i seguim cap al poble de Pujol. La pista esdevé l'antic camí de ferradura, en aquest punt hi ha una creu de terme de l'any 1622. En el costat de l'itinerari s'observa la imatge de Crist crucificat i al darre ra, la de la Mare de Déu.

1 h 35' El camí de ferradura és creuat per la carretera d'accés al llogarret de Pujol que està a uns 5 minuts de marxa optatius. El poble domina el pas de Collegats. Anem uns 50 metres per l'asfalt en direcció a Pujol .

1 h 36' Retro bem a mà dreta l'antic camí. Cartell indicador. Al fons de la vall veiem el poblet de Cortscastell, el nostre proper objectiu. Remuntem la vall de les Morreres, magnifiques vistes del barranc.

1 h 55' Sortim a la carretera enquitranada d'accés a Cortscastell.

1 h 56' Entrem al llogaret. (817 m) En el poble viu una família que es dedica a la venta de pollastres i ous ecològics. Prenem el corriol que passa pel costat de l'església romànica de Santa Anna i comencem una llarga pujada però sense gaire desnivell.

2 h 11' Font.

2 h 20' Creuem el barranc del Sisquer i continuem amunt.

2 h 42' Estem al poble de Montcortés (1082 m.) i prenem la pista d'accés al llac, per l'esquerra. Hi ha un rètol que ens indica la continuació del camí un cop haguem visitat l'estany en la direcció oposada. Seguim l'excursió per una pista ampla.

2 h 48' Primera visió de la llacuna, entre les branques dels ar bres i els canyissars de la riba. En les nits de Sant Joan encara es pot sentir, diuen, els clams dels habitants de l'antic poble de Montcortés que foren colgats per les aigües com a càstig diví. Si aneu a l'hivern i l'estany és cobert per una capa de glaç, no hi passeu per damunt com va fer aquell presumptuós comte pallarès que després va haver de complir la paraula donada a la verge que el va socorre ... i és que aquest indret té una atracció tel·lúrica.

2 h 57' Nosaltres podem aprofitar per fer-hi un mos en l'àrea habilitada on hi ha una font i unes taules. Si volem podem fer un tomb pel camí perimetral de l'estany. És tracta d'un bonic passeig de no més de mitja hora entre els canyissars i les sisques de la vorera i els prats, envol tats de bosc.

Retornem al llogarret de Montcortés.

3 h 12' Per un carrer pendent, creuem la carretera i seguim per un camí de terra per damunt de la carretera cap a la localitat de Bretui.

3 h 24' Un xic abans d'arribar-hi, fem cap de nou a la carretera i la seguim cap al proper poble de Bretui. (1052 m) Hi ha una fonteta a sota de l'asfalt.

3 h 28' Entrem al poble i el creuem.

3 h 30' Sortim de nou a la carretera i prenem un camí carreter a mà dreta. Rètol indicador.

•3 h 31' Deixem el camí carreter i agafem un sender per anar cap a la masia d'Enjaume, amb font, que domina el Pla de Peramea.

•3 h 45' Creuem la masia d'en Jaume (900 m.) i perdem alçada.

•3 h 55' Cruïlla dreta El camí de l'esquerra ens portaria al llogaret de Belestui i ens dirigim a la propera localitat de Peramea.

•4 h 45' Peramea. (900 m.) Vila closa que mereix perdre cinc minuts per visitar l'església de Sant Cristòfol, la roca del Castell, la torre dels Colomers i passejar pels estrets carrers. Caldrà preguntar sobre els Martirssants (màrtirs sants), rellevant relíquia que només és exhibida el dia dels Sants Innocents i la possessió de la qual va generar molts conflictes amb els veïns de Perecalç.

•Creuem Peramea i sortim pel camí vell de Gerri.

•5 h 25' Gerri de la Sal (591 m.) Vila closa formada per un conjunt d'estrets i atapeïts carrers, entorn d'una petita placeta on hi ha l'església parroquial de Sant Feliu amb algun sector porticat. A la part alta hi ha la Casa de la Sal o Alfolí i la Torre de la Presó de Gerri.

RUTA DE LA FITA ALTA

2010-07-30T09:48:00.000+02:00

Distància: 3,5 Km
Desnivell: +70 m
Senyalització: PÌSTA
Durada: 1:30 h
Dificultat: facil

Recorregut pel Tossal de les Tenalles fins a la Fita Alta, un tossal de modesta altura on hi havia hagut un poblat ibèric. Aquest promontori té una situació estratègica que permet gaudir d'una àmplia panoràmica sobre el Pla d'Urgell i tota la plana de Lleida i que, els dies clars, ens permet veure la ciutat de Lleida, el Montsec, el Montsant, l'altiplà de la Segarra i les terres aragoneses a Ponent.

Cal situar-se en el punt quilomètric 480 de la carretera N-IIa. Des d'aquí ens dirigirem a l'eixample urbà de la perifèria per l'avinguda de la Generalitat i continuarem per la pista que hi ha després.

Trobarem una bifurcació. Haurem de continuar per la pista de la dreta.

Més endavant trobem una altra bifurcació i aquest cop haurem d'agafar la direcció cap a l'esquerra.

-A mà esquerra hi ha una caseta. Cal pujar a una pista que hi ha damunt d'un camp d'oliveres.

Ja en el llom de la serra, se segueix la carena fins a l'antena de la Fita Alta, clarament visible des d'aquest punt.

-La Fita Alta. Tot i que aquest tossal només arriba als 290 m, la vista s'estén des del Montsant (al sud) al Montsec (al nord).

Després cal dirigir-se a ponent, cap a la punta de la serra.

La baixada es farà per un camí que surt 50 m per sota l'extrem de la serra.

Ben aviat arribarem a una cruïlla de camins on cal agafar el de la dreta. -Sidamon. Fi de l'itinerari.

GR-176 - Etapa 5 - Sant Pau de Pinós - Navas

2010-07-28T10:37:00.002+02:00

Durada: 5:10 hores

Distància: 20,100 km

0:00 h
0,000 km Sant Pau de Pinós. Enllaç amb el GR 4.
Des de l' ermita es va a l' est per la pista asfaltada, es creua la carretera BV-4401 Navas-Prats de Lluçanes (765m) i es continua sense camí fins a una pista que per l' esquerra ve de la carretera i que se segueix a la dreta. A la esquerra, es deixa una pista a la dreta i es va recte per un camí ample., es continua per un corriol que baixa fort. Bifurcaciò (655 m) s' arriba a una pista i se la segueix a l' esquerra. Bifurcació (630 m. Es deixa una pista a l' esquerra i es continua a la dreta per un cami. Es creua un torrent i es continua per una pista amb el torrent a l' esquerra.Bifurcaciò (625 m) S'arriba a una pista i se la segueix a l' esquerra, amb el torrent a l' esquerra. La casa cremada queda a l' esquerra, a l' altre costat d'un camp, es continua per la pista que se seguia.
0:50 h
3,350 km Sant Amaç de Padrós. l' ermita en runes, queda a l' esquerra, es continua per la pista que se seguia. La Masia de Pedros (629m) queda a l'esquerra, es continua per la pista. Bifurcacio(615 m) Es deixa una pista a l`esquerra. Bifurcacio (620 m) (pal indicador) Es deixa la pista i es pren un cami a l' esquerra per dins de la pineda. Es creua una pista i es continua recte pel camí.Camp (590 m) Se segueix una pista a la dreta al llarg camp. Bifurcació (590 m) s' arriva a una pista y se la segueix a l' esquerra. Passats uns 125 metres es deixa una pista a l' esquerra. Bifurcació (565) m) Es deixa la pista que se seguia i es puja a la dreta per un corriol.Bifurcacio Es deixa una pista a `' esquerra i es continua recte per una altra pista. Bifurcacio (640 m) Es deixa la pista i es va recte per un camí.Cruilla de la bassa (645 m) (pal indicador) La pista de la dreta puja a la carretera BV-4401, es continua per la tercera de l' esquerra, hi ha un retol que indica direcció Sant Jordi

1:30 h
5,980 km Sant Jordi de Lloberes. A la dreta queda l' acces al conjunt de l' ermita amb diverses cases, es continua per la pista que seguia - EL COLL DE PITXELL (600 m) Es passa entre la casa i unes granges, es continua per la mateixa pista. De seguida hi ha una bifurcació on es pren la pista de l' esquerra. Passats uns 250 metres es deixa una pista a la dreta. - SANT MIQUEL NOU (595 m) Queda a la dreta, hi ha una bifurcació, per la pista de l' esquerra es va a sant Miquel de Terradelles,
2:00 h
7,860 km Sant Miquel de Terradelles. es continua per la pista a la dreta.

Bifurcacio (585 m) Es deixa la pista que se seguia i es va recte per una altra pista amb un rétol que indica direcció al Coll. CREU DE TERME (560 m) al costat hi ha un cobert, es deixens dues pistes a l'esquerra i es comtinua per la pista que se seguia.
2:20 h
9,300 km Coll de Comadoms. (560 m) Hi ha una bifurcació, a l' esquerra es va a la casa, es continua a la dreta i es deixen dues pistes a l' esquerra. Es davalla per una amplia vall amb el serrat de Viranes a l' esquerra, es deixa a l' esquerra l' acces a Viranes. Bifurcacio (480 m) s' arriva a una pista que a la dreta va a Soler de Lloberes i a Sant Jordi, se la segueix a l' esquerra, aquesta pista ja no es deixarà fins a Cornet. Passats 250 metres es deixa a la dreta la pista que puja a cal Ponç. - CAL SERRA (485 m) Queda a l' esquerra, es continua per la pista que se seguia. Es deixa una pista a la dreta que puja al Prat de cornet, es passa un pont i es deixa una pista a l' esquerra.
3:22 h
13,460 km Santa Maria de Cornet. Enllaç GR 4, GR 176-2 i PR-C 133. La pista d' acces a l' esglesia queda a l' esquerra es continua per la pista que se seguia, sud, l' esglesia queda a l' esquerra a un nivell mes alt.
3:32 h
14,285 km Enllaç amb el PR-C 133.

3:53 h
15,450 km Santa Sussanna de l’Abellar de Baix. Conjunt amb l' ermita de Santa susana i masia fortificada en un pla amb prespectives molt interessants. Davant de la casa hi ha una bifurcació on es deixa la pista que se seguia i es baixa a la dreta, nord-oest, per un cami poc definit. Es deixa una bassa a la dreta, el camí s' estreny per passar un torrent i es continua per una pista.
4:12 h
16,720 km Carretera BV-4401 de Navàs a Prats de Lluçanès. (370 m) pal indicador. Es creua, es va uns metres a l' esquerra i es pren una pista que puja per dins del bosc. Es deixa una pista a l' esquerra i mes amunt se'n deixen dues a la dreta.Bifurcacio (410 m) s'arriva a una pista que fa un revolt i que per la dreta provè de can Genercà; se la segueix a l' esquerra. Poc abans d'arribar a aquesta bifurcaciò es deixa a l'esquerra l'acces a can Vilagaià que es veu proper.Bifurcacio (405 m) Es deixa la pista i es baixa a l' esquerra per un corriol.Bifurcaciò (4500 m) s' arriba a una pista que se segueix a la dreta. Passats uns 125 mts. es deixa una pista a l' esquerra al costat d'un transformador.
4:55 h
19,200 km Riu Llobregat. Es creua pel pont de la carretera. A l' esquerra es veu la colonia textil Cal Forcada. Bifurcació (345 m) Es deixa la carretera i es va a l' esquerra, es creua la carretera d' qaccés a la Colonia Cal Forcada i es pren un caminet que puja entre camps de conreu. Es passa pel darrera d'una barraca de pedra seca i es puja per unes escales que hi ha a la dreta fins el mur de la cimentació del club de tennis. Es continua amb el mur a la dreta i es dona la volta al parc l'Alzineta. Passeig de Circumval-lació (375 m) Es va a la dreta per aquest passeig fins al primer carrer Joan Pasqual, que se segueix a l'esquerra.

5:10 h
20,100 km Navàs, plaça de l’ajuntament.

Es Bordes

2010-07-28T10:04:00.001+02:00

L' excursio proposada ens porta la major part del recorregut per la solana de la vall, on descobrirem l' expes i frondos bosc de roures des Artigaus. Petits camins que menen a paisatges sorprenents se succeixens en aquest entorn, on el viatger pot recórrer uns pobles que mantenen intacte tot el seu encant. En el cami que va desde d' Arres de Jos a Arres de Sus, a mes de travessar una zona de prats i amb unes vistes que posen a prova el gust del mes exigent amant de la natura, trobem la esglesia de Sant Joan d? Arres. A la part mes alta de l' intinerari hem de realitzar una parada per poder gaudir de la vista del massis de la Maladeta, entre prats i boscs de pins.

Un cop iniciat el descens, apareix la panoramica de Vilaòs, enmarcada pel frondòs bosc de Baricauba i la Val dera Artiga de Lin. A Vilamos és obligada la visita a la Casa Joanchiquet, casa aranesa del segle XVII i museu etnològic, a traves del cual es pot coneixer la forma de vida d' aquells habitants de l' Aran.

El darrer tram d' aquest itinerari es fa per la part obaga a traves de l' humit camin Reiau.

RECORREGUT:

Es Bordes, Arró, Benós, Arres de Jos, Arres de Sus,Vilamòs, Begos, Pont d' Arros, Es Bordes

TEMPS APROXIMAT: 5 hores

DISTANCIA: 14,000 KM.

DIFICULTAT: Mitjà

DESNIVELL: 620 mts.

Km. 0,000 ES BORDES (852 M) Desde la plaça Major cal seguir en direcciò est durant uns cent metres pel Camin Reiau, on es deixa el GR-211-1 i s' agafa el PR-C-114, que no es deixarà fins la cruilla des Manhaits. Es baixa pel carrer dera Entecada passant pel davant de l' ajuntament, i es gira a la dreta per la carretera d' acces al poble fins al Riu Garona. Poc abans podem escurçar fins al pont.

Km. 0,400 PONT DES BÒRDES: Es creua la carretera per pendre un cami amb fort pendent; a pocs metres es gira a esquerra per un camí planer en direcciò bord-est cap a arró. en aquest tram del camí anirà guanyant alçada endinsant-se a la rourera des Artigaus.

Km. 1,200 Cruilla. En aquest punt se segueix la carretera a la dreta fins al poble.

Km. 1,600 Arró (920 m) Es gira a la dreta pel carrer Camin de Benós. Passat l' església, ja per camí, es segueix en direcció sud-est.

Km. 2,650 Bifurcació. Davant a uns cent metres, s' arribaria a l' ermita de Sant Joan i a Benós, que val la pena visitar. Es gira a esquerra en direcció nord-oest començant una forta pujada.

Km. 3,850 Cruilla Manhaits. S'ha deixat una borda a l' esquerra i a la dreta el PR-114 que passa per Vilamòs, per seguir enfront en la mateixa direcció nord-oest, tot pujant pel GR-211 cap a Arres (no es deixara el GR fins a Pònt d' arros). Per l' esquerra se'n va el GR que baixa fins a Era Bordeta i també es pot arribar al poble d' Arró.

Km. 4,650 Arres de Jos (1.230m) En aquest poble hi ha l' esglesia de Sant Fabian. Es deixa a la dreta la carretera d' acces i, poc després, la plaça i una font. Per l' esquerra es deixa el cami que baixa al Pont deth Lop. es segueix en direcció nord pel carrer Sant Fabian tot travessant el poble fins a la part alta, on es segueix pujant per camí. A l' esquerra es deixarà un dipòsit.

Km. 4,975 Sant Joan d' arres. L' esglesia esta situada entre els dos pobles, en una extensa zona de prats i amb esplèndides vistes. Es deixa a esquerra i es continua pujant.

Km. 5,225 Arres de Sus (1.320 m.) S' arriba a la plaça, on hi ha una font. Es guira a dreta per la carretera d' acces i tot seguit, a la entrada del poble, es pren el GR que s'enfila amb un fort pendent per l' esquerra en direcció est. Mes endavant, es deixarà un sender a l' esquerra.

Km. 5,825 Collada (1430 m) En aquest indret es pot contemplar una magnifica vista sobre la val dera Artiga

de lin i el massis de la Maladeta. Es el punt més alt del recorregut i on comença a planejar entre bosc de pins i prats. Més endavant el camí baixa cap a Vilamòs, oferint-nos bones vistes sobre el poble.

Km. 6,950 Vilamòs (1.255 m) Per seguir l' itinerari cal travessar la carretera local i sortir del poble baixant pel camí de Begós. Aquest tram coincideix uns cent metres amb el PR-C-114, que es deixarà a la dreta. el GR anorà prenent direcció sud-est, entre penyes i boscos de roures i freixos.

Km. 8,600 Begós (990 m) Passat un abeurador, es travessa el poble fins a l' esglesia. Es continua per un cami en la mateixa direcció sud-est, tot baixant fins a Pònt d' arros.

Nomes comença aquest tram, es passa per sota d'una conducció d' aigua.

Km. 10,625 Pont d' arros (870 m) després d' uns 200 m de carretera, es creua el pont sobre el riu Barradòs, deisant el GR i prenent, a la dreta, una pista que es asfaltada el principi. Es passa per sota de la carretera general i es travessa un pont sobre el riu Garona.

Km. 10,875 Camin Reiau . Passat el pont es troba el GR-211-1 es segueix a la dreta, en direcció oest, cap a Es Bordes (per l' esquerra s' aniria fins a Aubért). Mes endavant, es deixarà una pista ascendent a l' esquerra i una altra, a la dreta, d' acces al camping Verneda.

Km. 12,425 Central Hidroelèctrica de Benós. Es deixarà a la dreta. Poc després, es poden veure els pobles de Benós i Begós, també a la dreta, i el d'Es Bordes endront, cap a on es dirigeix el Camin Reiau.

Km. 14,000 Es Bòrdes (852 m). Després de passar per la plaça Major l'abeurador i l' inici del PR-C-114, finalitzarem l'itinerari.

Aquesta excursió es per fer a la primavera, l' estiu i la tardor.

GR 92 Vilanova i la Geltrú - L'Arboç

2010-03-22T19:01:00.001+01:00

Durada :4:05 h

Distancia: 18,344 km

Punts principals de l'itinerari: Vilanova i la Geltrú, Mas de l'Artís, Mas Balaguer, Castellet i l'Arboç.

Recorregut pels estreps del massís de Garraf, de manera que a mesura que el GR s'allunya de Vilanova el terreny esdevé cada cop més dur i feréstec, amb un bon tram de camí pels típics fondals o "fondos", que sembla que no tinguin sortida, i un altre tram per parts més altes i amb bona visió ja camí de Castellet. A partir d'aquest bonic poble, el paisatge esdevé rural i l'excursió un passeig. Convé portar aigua.

Prop del començament de l'etapa (Vilanova) hi ha la unió amb el GR 92-4, la qual cosa permet dissenyar excursions tot combinant els dos senders.

Aquest any, habiem llogat un apartament a coma-ruga, perque la meva mare pases un mes de vacances (va ser el últim) y els Lluisos es van quedar a dormir i per el mati vam agafar el tren fins a vilanova i la Geltru i vam comença l' etapa, va ser molt bonica.

GR 92 Garraf - Vilanova i la Geltrú

2010-03-22T18:48:00.001+01:00

Durada: 5:55 h

Distancia: 24,449 km

Punts principals de l'itinerari: Garraf, Campdàsens, Vallcarca, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Nosaltres vam arrivar fins Sitges

Aquesta etapa anirà resseguint la part costanera del massís i parc natural del Garraf, si bé entre Garraf i Vallcarca, el GR es dirigeix i travessa la inesperada zona rural interior de Campdàsens. Més endavant, els voltants de l'ermita de la Trinitat compten entre els llocs més frondosos del Parc Natural. Sitges queda molt ben situat per a passar el migdia, aqui vam dinar i ens vam quedar........

GR 92 Bruguers - Garraf

2010-03-22T18:35:00.000+01:00

Durada: 3,40 h
Distancia: 15,373 km

Excursió variada i de gran interès, de la que es podria fer una llarga llista d'al·licients. Ja en els primers passos entre Bruguers y el castell d'Eramprunyà es veu que s'ha encertat en triar l'excursió. Després venen Les Agudes, la vista breu però significativa sobre l'abocador de la Vall de Joan, la Morella (punt més alt del massís) i la Pleta, que és el Centre d'Informació del Parc Natural del Garraf, amb parada i visita "obligatòries". En l'agradable baixada cap a Garraf, el GR 92 recupera el seu esperit "Mediterrani", amb bona vista sobre el mar.

GR 92 Montcada - Baixador de Vallvidrera

2010-03-22T18:15:00.001+01:00

Durada: 4:30 h

Distancia: 17,815 km

Punts principals de l'itinerari: Montcada, can Catà, turó de Valldaura, Pas del Rei, coll de l'Erola, Vila Joana i Baixador de Vallvidrera

Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona, l'itinerari transcorre quasi sense excepció entre bosc, passant per alguns punts d'una gran frondositat. També hi ha bons miradors sobre Barcelona, el mar y el Vallès. L'etapa es pot considerar com una bona travessa de la Serra de Collserola, coneguda com el pulmó de les poblades comarques veïnes. Prop de la fi de l'etapa es passa pel Centre d'Informació del Parc de Collserola, amb abundant material i que mereix una visita detinguda.

GR 92 Coll de Font de Cera - Montcada

2010-03-22T17:57:00.003+01:00

Durada: 3:50 h

Distancia: 16,428 km

Punts principals de l'itinerari: Coll de Font de Cera (Alella), Montalegre, Sant Jeroni de la Murtra, Planell de les Alzines (Puig Castellar) i Montcada.

Continuació del recorregut per la part alta de la Serralada Litoral, però a diferència de l'etapa anterior, ara amb molt bones vistes llunyanes sobre el mar i les comarques del Maresme i del Barcelonès. Es passa també per punts d'interès especial com són el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i les seves ermites i el poblat ibèric de Puig Castellar. L'accés normal al Coll de Font de Cera és des d'Alella.

GR 92 Coll de Can Bordoi - Coll de Font de Cera

2010-03-22T17:43:00.002+01:00

Durada: 5:10 h
Distancia: 22,875 km

Punts principals de l'itinerari: Coll de Can Bordoi (Llinars del Vallès), coll de Parpers, Sant Mateu i coll de Font de Cera (Alella).

Aquesta nit ens vam quedar a casa d' uns amics dels Lluisos, y pdespres d' esmorzar ens vam posar en marcha. Aquesta vegada se van afegir la Marga y la Tresa.
Agradable excursió per la Serralada Litoral, transitant sempre per la seva part més elevada i allunyats de la costa. El paisatge, quasi sempre amb vegetació frondosa, és plenament representatiu del bosc mediterrani. Convé portar aigua, doncs hi ha poques fonts. Els punts amb transport públic més propers als extrems de l'etapa són respectivament Llinars del Vallès y Alella.

GR 92 - Vallgorguina - Coll de Can Bordoi

2010-03-22T17:19:00.003+01:00

Durada: 3:40 h

Distancia: 14,030 km

Punts principals de l'itinerari: Vallgorguina, el Corredor, Alfar i coll de Can Bordoi (Llinars del Vallès).

Tot continuant per terres interiors, el GR92 ens portarà pel Parc Natural del Corredor, travessant-lo de punta a punta pel seu bell mig. El relleu amable i la vegetació mediterrània seran els companys de camí, en el que no faltaran tampoc alguns punts d'interés especial com són El Pradell i El Trull i més endavant El Corredor, amb el seu centre d'informació, i Alfar.
Desde Vallgorguina, el GR92 durant un llarg tram no passarà per cap poble (fins a Moncada), per tant cal triar bé els punts de començament i final d'excursions de un dia. El Coll de Can Bordoi és un punt estratègic per a començar o acabar etapes, degut a la seva proximitat a Llinars del Vallès, amb bones comunicacions i molts serveis.

GR 92 Hortsavinyà - Vallgorguina

2010-03-22T13:34:00.003+01:00

Durada: 3 hores 55 minuts ( casi 4 hores)

Distancia: 16,335 km. Punts principals de l'itinerari: Hortsavinyà, Sant Martí de Montnegre i Vallgorguina.

Aquesta etapa és la continuació natural de l'anterior. El GR 92 ha deixat la costa i fins i tot entra en una comarca interior, com és el Vallès Oriental, ja que la travessa del Montnegre es fa majoritàriament pel seu vessant nord-oest, o sigui, mirant al Montseny. Aquesta ruta permet passar per terreny de vegetació exuberant, sobretot a partir del coll de Can Benet on, en algunes raconades, apareixen fins i tot les falgueres. No és d'extranyar, doncs, que per la tardor, l'interés d'aquesta etapa arribi a un punt màxim, comparable als dels millors trams de tot el GR. En aquest periode de l'any, a més, és possible fer una bona collita de castanyes i d'altres fruits del bosc. A Vallgorguina, al final de l'etapa, hi ha el Centre d'Informació del Parc Natural del Montnegre-Corredor. De aquesta cal destacar, els camins deteriorats, per les motos, es nota que estem aprop de Barna.

GR 92 - Tordera - Hortsavinyà

2010-03-22T13:10:00.002+01:00

Distancia: 13,070 Km.
Durada: 3 hores

Aquesta etapa, juntament amb la següent constitueixen la travessa del Montnegre. Aquest massís, per les seves dimensions i el seu interès, és un dels més importants de la serralada Litoral i gaudeix, a més, de la qualificació de Parc Natural. L'etapa és curta però amb força desnivell, podent-se considerar com una etapa preparatòria de la següent. En aquest sentit cal notar que en el seu final (Hortsavinyà) es troba un punt d'informació del parc natural, que es recomana visitar.

El Pau ja ens ha deixat, nomes quedem els Lluissos y nosaltres. Aquesta etapa, sens va fer pesada, tota la etapa per pista, com eren dos dies per el Montnegre, vam reservar habitacions per dos dies, pro el lloc ere tan cutre que nomes ens vam quedar una nit.

GR 92 Lloret de Mar - Tordera

2010-03-22T12:31:00.004+01:00

Sortida: Lloret
Arribada : Tordera
Durada : 4h 36m
Desnivell : 320 mt
Alçada mínima : 0
Alçada màxima:175
Distància : 14,475 km

Punts principals de l'itinerari: Lloret de Mar, Fenals, castell de Sant Joan, Blanes, Pla de Gelpi i Tordera.
Entre Lloret i Blanes, el GR sempre té la companyia del mar, amb una atractiva combinació de primers i segons termes. Sempre és possible assolir la primera línia de costa en minuts, si així es desitja, per gaudir dels diferents punts d'interès que hi ha. El castell de Sant Joan a 180 mts. a sobre de Blanes presideix l'etapa en quan a altitud i vista es refereix. A partir d'aquesta població el GR segueix aigües amunt del riu Tordera tot canviant els horitzons marins pels interiors durant vàries jornades de camí.
Amb aquesta excursio cal destacar, la invitacio del Pau a una paella com Deu mana, (ell diu que ens la va prometre) a l' Estartit. MOLTES GRACIES PAU, EM DINAT DE CONYA.

CONGOST VIKOS

2010-03-22T12:10:00.000+01:00

El congost de Vikos (en grec: Φαράγγι του Βίκου) és un congost a les muntanyes del Pindos del nord de Grècia. Es tracta d'uns 20 km de llarg, i està considerat com el canó més profund del món pel Llibre Guinness dels Records [1], entre d'altres. Això segueix a una definició arbitrària d'una gola profunda que exclou a característiques tals com el Canó del Colca, a causa de la seva major amplada: relació de profunditat. [2] No obstant això, amb parets de fins a 1 km d'altura, la trencada és espectacular.
La gola és el cor de la Vikos-Aoos Parc Nacional, a la zona coneguda com Zagori. El Canó de Vikos recull les aigües de diversos rius petits i els porta al riu Voidomatis que neix a la gola. El Canó de Vikos és també un lloc d'interès científic important, perquè està en estat gairebé verge, és un refugi per a espècies en perill

GR 92 - Tossa de Mar - Lloret de Mar

2010-03-08T13:07:00.002+01:00

Durada : 3 hores 15
Distancia: 13,200 Km.
Ascencio acumulada: 618 mts.

La tendència del GR en aquesta etapa és anar en primera línia de costa, però aixó no sempre és possible degut a la preséncia d'urbanitzacions que tallen el camí de ronda. Malgrat aquest inconvenient, l'etapa constitueix una excursió "mediterrània" que no perd l'interès en cap moment. Hi ha varis trams de primer ordre del GR92, com per exemple la última mitja hora de camí. Per a assaborir suficientment Tossa i els seus voltants convé fer les tres petites derivacions que es descriuen durant el primer quart d'hora de camí.

GR 92 - Sant Feliu de guixols - Tossa de Mar

2010-03-02T19:23:00.002+01:00

Durada: 4 hores 45'

Distancia: 21,172 Km.

Aquesta és una etapa ben diferent de l'anterior, ja que el GR 92 s'allunya de la costa i s'enfila a la serralada de l'Ardenya per a atènyer l'espectacular mirador del Puig Cadiretes (situat a 5 minuts del GR). L'etapa es pot dividir en tres trams amb característiques pròpies: Un primer tram en pujada i per terres interiors des de Sant Feliu fins al coll de la Creu d'en Barraquer. Segueix un segon tram, fonamentalment pla però a gran alçada amb molt bones vistes sobre el mar i sobre l'interior. I un tercer tram, a partir del Pla de les Pinyaques i el Puig Cadiretes, que és el descens cap a Tossa amb noves i precioses vistes sobre el mar i parts costaneres cap al sud.

Si es pretén fer aquesta etapa en el sentit contrari al descrit, cal tenir en compte que el tram entre Tossa i el Pla de les Pinyaques és força perdedor, ja que hi ha molts trencalls i pocs punts de referència. Cal estar molt atent als senyals. En canvi, en el sentit descrit, no hi ha cap problema, ja que Tossa serveix de punt de referència.

Amb aquesta etapa erem.... el Pau, els Monerris (incluit el Marti) els Lluisos y els Sierra-Tortosa

va ser una excursio molt agradable y el Marti es va portar de pel-licula.

GR 92 - Palamós, Sant Antoni, Platja d'Aro, S'Agaró i Sant Feliu de Guíxols.

2010-03-02T18:41:00.002+01:00

Durada : 4 hores
Distancia: 16,905

Aquesta és una etapa bàsica del GR92, constituent-ne un dels seus trams més freqüentats. Els punts de començament i final, que són les importants i ben comunicades poblacions de Palamós i Sant Feliu de Guíxols delimiten un sens fi de paratges encantadors de la nostra incomparable Costa Brava, alternant zones salvatges amb altres humanitzades, però mantenint sempre un alt grau d'interès i en primera línia de costa.

L'etapa és curta i senzilla, quasi un passeig pel camí de ronda, excepte a partir de la platja de Sant Pol en que es ressegueixen els punts més ferèstecs d'aquest tram de costa. En aquest últim tram, si es vol fer un itinerari més senzill, sempre hi ha la possibilitat de deixar el GR i seguir per la propera carretera.

El tram de camí de ronda entre la sortida de Sant Antoni (punt 04,005 km.) i platja de Belladona (punt 6,085 km.) pot presentar algún problema de pas (veure descripció més avall).

ARTIGA DE LIN - ULSS DE JUEU - COLL DE TORO

2010-02-11T12:27:00.001+01:00

Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l'Artiga de Lin situats a l'esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d'Aran). El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac. La vall del Joèu o vall de l'Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc. La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d'aquest sector mitjà és del de Gausac; la capçalera de la vall pertany al de Viella. En aquesta capçalera, a 1 460 m d'altitud, s'estenen, a la confluència de les canals de Pomero (que baixa del port de la Picada) i d'Era Ribereta (que baixa de coll de Tòro) i del barranc d'Es Póis (que baixa del coll dels Aranesos), els grans prats naturals del pla d'Era Artiga, on creixen, entre d'altres flors alpines, gencianes blaves, i on es troben la font d'Era Artiga i el refugi d'Et Plan d'Era Artiga; domina el pla d'Era Artiga, pel sud, el mall d'Era Artiga (2 718 m alt) situat, entre els colls de Tòro i dels Aranesos, a la serralada que separa la Vall d'Aran de la vall de Benasc (Alta Ribagorça). Entre el santuari i el pla d'Era Artiga hi ha, al peu d'un salt d'aigua, la font d'Et Gresilhon i, envoltats de boscs, els ulls d'Et Joèu, ressurgència de l'aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.

Els Ulls deth Jueu és un paratge de la Vall d'Aran molt conegut.
És un lloc bonic i tranquil, des d'on podreu passejar muntanya amunt a la vora de les contínues cascades.
Nosaltres hem estat tres vegades, y ancara i tornarem per mi es la vall mes bonica que he vist mai

Que dir de la Coll de Toro, impresionant........, una de les vegades que vam anar no vam poder axedir perque habien unes models y fotografs, que estaen graban un anunci.

ARTIES - RESTANCA - ESTANY DE MAR

2010-02-11T12:05:00.005+01:00

Situació: Arties, Val d'Aran
Alçada final: 2.010 mts
Desnivell: 620 mts
Durada: 3 hores.'

Seguim la direcció que duiem, surt la pista que hem de seguir (podeu trobar algun cotxe que no respecti la prohibició o que tingui un permís especial). Trobarem la pista que ve de la vall de Rencules i enllacem amb el GR-11. La pista s'acaba a la cabana de Rius i el camí s'enfila bosc amunt. Quan comença a aclarir-se el bosc vol dir que ens acostem als 2.000 mts. El refugi ja és a prop.

Depenent de l'època de l'any us podeu trobar neu. Augmenta la dificultat i cal preveure un equipament diferent (botes, paraneus, etc).
.El refugi de la Restanca, és del any (2003) un dels millors de la zona per l'atenció i tracte que ofereixen els seus guardes,( nosaltres aqui vam coneixer a una noia que mira per on resulta que es va casar amb un noi de Azuqueca de Henares..... nosaltres estaem a Madrid y vam aprofitar el cap de setmana per anar a la Vall d' Aran) és també punt de partida a altres excursions: Estanys de Mar, Montardo, etc. També forma part de la ruta,

Nosaltres per el mati vam agafar un pic-nic y ens vam anar fins al Estany de Mar. Toto molt precios teniem les lliteres de dormir jus per poder veure la cascada que baixae del Estany de Mar..... inolvidable. Em de tornar a pujar

DE LA BOCA SUD DEL TUNEL DE VIELHA A VIELHA

2010-02-11T11:50:00.002+01:00

Distància: 15,8 Km
Desnivell: +844 / -1465
Senyalització : GR
Durada : 5h:40m
Dificultat : Mitja (molt fisic)

Aquesta ruta, que s'inicia a l'antic hospital de Vielha a l'entrada de la boca sud deltúnel, mostrarà al senderista algun dels paisatges aranesos més desconeguts; en el recorregut, es poden contemplar boscos d'avets, roure i faig, a més, es pot gaudir d'unes vistes excepcionals des del Pòrt de Vielha i descobrir el perquè del nom de la ruta. L'aigua que brolla de les muntanyes ens acompanyarà durant una gran part d´aquest itinerari. És recomanable fer aquest recorregut amb dos cotxes, un es quedarà a la boca sud i l'altre al final del itinerari.

Km. 0,00 Punt de confluència amb el GR11, que en direcció sud continua cap a la vall de Salenques, i cap a l'est puja cap al refugi de la Restanca. Es va per un camí en direcció oest.

Km. 0,300 Refugi Ospitau de Vielha, Ermita de Sta. Quitèria: Es gira a la dreta per una pista que puja de la carretera N-230.

Km. 0,650 Es deixa una pista a la dreta que va a la vall de Conangles, i es va pujant suaument en direcció nord-est.

Km. 1,160 Arribat a aquest punt es deixa la pista que s'endinsa cap a la vall de Molières, i s'ha de girar a la dreta per un camí que inicia una forta pujada tot fent ziga-zagues pel fons d´un barranc.

Km. 1,410 El torrent es deixa a la dreta i es continua pujant per l´esquerra, cap al Plan dera Espòna.

Km. 2,570 Es creua el barranc i es segueix cap a uns arbres.

Km. 3,370 En aquest punt s'acaba la forta pujada, l'alçada és de 2.200 metres. Es continua remuntant per la prada en direcció al coll que es veu en front, és el Pòrt Vielh deth Hòro; en el penya-segat de la dreta es poden apreciar unes cavitats com boques de túnel o mines. A dalt de tot queda el Pòrt de Vielha que encara no es veu.

Km. 4,450 El camí gira a la dreta sense arribar al Pòrt de Vielha i s´enfila per la vessant sud de la Sèrra Horno. Aquesta zona s´anomena els Marrècs de Gerbosa.

Km. 4,950 Aquest tram de camí encara conserva l'empedrat de quan era usat per traginers; si es mira el panorama que es té a l´esquerra es podrà apreciar una magnífica vista del Malh des Pois o Forcanada, enfront, el Tuc de Molières, a l´esquerra, i els pics d´Aneto i Maladeta, al fons.

Km. 5,710 Pòrt de Vielha (2.442 mts.) A la dreta es troba el tuc deth Pòrt i a l´esquerra el tuc de Montanèro. S'inicia la forta de davallada pel vessant nord tot fent un seguit de ziga-zagues per la tartera. Al davant, a la dreta, es veu el tuc de Sarrahèra i el tuc des Hemnes, i més a prop la tuca Blanca d'Hònt Hereda.

Km. 7,750 Es deixa el fons del barranc i es planeja a l'esquerra.

Km. 8,060 A la dreta queda un monòlit. A un nivell més baix i a la dreta es veu Hònt Hereda. En front, al fons de la vall, es poden veure les poblacions de Vielha, Casau,Gausac, Vilac, Mont i Montcorbau. Es deixa la canal del Pòrt de Vielha i es gira a l´esquerra per trams de camí excavat a la pedra. El baixa per sobre de la morrena glacial formada per la trajectòria en paral.lel de les antigues glaceres de Montanèro i de Hònt Hereda.

Km. 9,230 Si es mira al darrere, a la dreta del camí, es poden veure,a un nivell més alt, les espectaculars parets de la tuca Blanca, del tuc des Hemnes i de la Pala Sarrahèra. El camí es decanta cap a la dreta.

Km. 9,670 En aquest punt, a la dreta del camí es troba una roca amb una creu de ferro vermella. Tot seguit es creua a gual el torrent de Hònt Hereda i es continua davallant per la seva riba dreta.

Km. 10,200 Es deixa a la dreta la Cabana deth Pontet i es pren la pista que voreja el bosc.

Km. 10,700 Arribat a aquest punt, es deixa el camí a la dreta i als pocs metres una pista a l'esquerra; es continua recte tot davallant.

Km. 10,880 Es continua davallant deixant una pista a l'esquerra.

Km. 10,990 Es deixa una pista a l´esquerra i uns metres més avall un camí a la dreta i una pista a l'esquerra; es continua recte tot baixant.

Km. 11,090 S'ha de travessar una pista que cap a l'esquerra porta a la boca nord del túnel i a la dreta, a la Tuca i a Betren; i es continua davallant fort pel mateix camí, fent ziga-zagues entre el bosc i els antics camps de conreu. Cap al final del camí es pot prendre com a referència una conducció elèctrica.

Km. 11,910 La central Hidràulica del Túnel de Vielha queda a la dreta. Just davant de la central, es pren una pista en direcció nord.

Km. 12,030 Es deixa un camí a l'esquerra i es passa un pont sobre el riu arrahèra.

Km. 12,310 A l'esquerra es deixa una pista asfaltada, que si es segueix, després de creuar el pont sobre el riu Nere, es va a parar a la carretera N-230. A partir d´aquest punt es porta sempre a l´esquerra el riu Nere i es va per una pista que ja no es deixarà fins a Vielha i que davalla més suau; a la vora de la pista es deixen diverses cases i bordes.

Km. 13,310 Es deixen dues pistes a l'esquerra, es crea a gual el torrent del barranc de Sant Estève i es deixa una altra pista a l'esquerra.

Km. 14,690 A la dreta es deixa un camí que puja fort. Punt de confluència amb la variant GR-211,camí que porta cap a Arties i Gessa. Les dues variants continuen juntes en sentit descendent, direcció nord. Es deixa una pista que puja a la dreta i a l'esquerra un dic que travessa el riu; més endavent, a l´altre costat del riu, es veu l´antiga edificació de la Fabrica dera Lan, actualment recuperada com a mostra del patrimoni industrial de la Vall.

Km. 15,160 Es travessa el riu per mitjà d´un pont i es continua a la dreta pel carrer Major. Una mica més endavant, es passa per davant de la casa Rodès (any 1608) i poc després a l'esquerra, es deixa la Tor deth Generau Martinhon, que acull el Musèu Etnològic de la Vall d´Aran.

Km. 15,460 La variant GR-211-1 va cap a l'esquerra per l'avinguda Castièro; a la dreta el pont del riu Nere. Es creua la plaça i es continua pel Passeig dera Llibertat. A la fí del passeig es pren el carrer Camin Reiau.

Km. 15,790 El final de la ruta és el Pont Vell. Punt de confluència amb el GR-211 que per l'Est va cap a Arties i Unha i pel nord-est continua cap a Vilac.

PORT D'AGER- LLINAS - CORÇA

2010-02-11T09:32:00.001+01:00

Camí de desnivell mitjà que ens permetrà accedir al turó encinglerat on es troba la Torre de les Conclues amb panoràmiques fascinants sobre el congost de Fet i del proper congost de Mont-rebei. La Torre de les Conclues també és anomenada com a Torre de Portaclosa o Torre de les Tinyoses, ja que fou el lloc on s'aïllava el ramat afectat de la tinya.
La Torre de les Conclues del segle XIII sorgí com a enclavament estratègic per controlar la ribera del riu Noguera Ribagorçana a l'estret de Fet. Antigament, abans de la construcció de l'embassament, hi havia un camí que seguia el curs del riu sobre unes estaques clavades a la roca segons els avis de Corçà.

CARRILET - ESTANY GENTO - ESTANY TORT

2010-02-10T18:39:00.002+01:00

Al Marroc vam anar amb una gent de Barna y de Irun, aquesta gent va dir que ens podriem trobar per fer un altra sortida, y cuan ens vam posar d' acord dels dies que teniem lliures el Josep y yo la vam preparar, vam pensa que estarie be donar una volta per la Vall Fosca, ells no habien estat mai, aixi que vam sortir de Lleida tots junts y vam arribar a la Central de Capdella, vam anar a visitar a la Leo (ancara no se habie venut el hostal), y vam anar cap a Sallente y desde la presa vam pujar cap dalt, fins al estany gento y despres agafan un cami cap a l' esquerra vam arribar fins al estany tort, va ser una sortida molt agradable.Aqui fico unes cuantes fotos.

AGUIRO - VALL FOSCA

2010-02-10T15:52:00.001+01:00

El Pau Salla, va organitzar una excursiò per la vall Fosca, vam pasar per el poble de Astell y Aguiro, va ser molt bonica. a continuaciò ficare alguna caracterìstica del Poble de Aguiro.

És un poble amb més de 1000 anys d’història, i el més

asolanat de la vall, una entrada estreta ens porta fins a
la plaça principal que fa de mirador de la vall, i on
destruint els safarejos s’hi va construir les antigues escoles,
ara semi abandonades. Al costat de la plaça hi ha l’església
de Sant Joan Baptista, amb el campanar de sostre pla, i on una
de les campanes és de l'any 1626 i l'altra del 1800, a més d'una pila baptismal del segle XI, aquest és l’únic poble que pertany al Bisbat de Lleida.

De la plaça, en surten el carrer principal i la variant que ens portarà fins al cap del poble, només començar el carrer per cert molt costerut, a mà dreta en trobem un altre que marxa pla, aquest abans era el carrer principal, encara avui es conserven les construccions fetes damunt donant un caire de túnel que permetia que tancant tres portes quedés tot el poble fortificat, ja que totes les cases tenien la sortida cap al carrer interior. l’actual carrer principal on ara tenen sortida la majoria de les cases, arribarem al cap del poble on hi ha la font de l’any 1920, amb l’abeurador pels animals al costat, així com també els safarejos de l’any 1935 que varen ser restaurats recentment.
És desprès del 1700 quan es canvia la fisonomia del poble obrin les portes principals de les cases cap a l’altra banda i construint coberts i algunes cases fora, trencant l’estructura que havia tingut fins a les hores el nucli habitat.

PICO PEÑALARA

2010-02-10T11:32:00.004+01:00

Puerto de Cotos - Pico Peñalara (2.428 m.)
Dificultad: mijana
Desnivell : 1830 - 2430
Distancia: 11 Km. (anada y tornada)
Temps: horas (anada y tornada)

RECOMANACIONS: Completamente desaconsejable a l'hivern per les plaques de gel que es forman. Precaució per inesperads camvis de temps en cuansevol época. Clima y paisaje d'alta muntanya, amb restos glaçiare y la cima mes alta de la Comunidad de Madrid .

Es parteix del port de Cotos per la carretera que puja a l'esquerra de Venda Marcelino. Després de 600 m., la pista fa una corba a l'esquerra i de seguida altra a la dreta. Una mica més enllà es creua amb una antiga pista d'esquí (40 minuts i 1940 metres).
A partir d'aquí s'ascendeix per la pista amb una important inclinació. El final és el replà del telecadira (2034 metres i 1 hora).
Una vegada allí se segueix una senda en successius girs a dreta i esquerra que puja cap al cim més proper, el bec de Dues Germanes (2208 metres i 1 hora i 30 minuts).
Ja ha passat el més dur de l'ascensió. Cap al nord ja es distingeix clarament Peñalara, al que s'accedeix fàcilment seguint la línia de cims. Als nostres peus quedaran totes les llacunes del Parc Natural, més cap al sud, la Corda Llarga amb Caps de Ferro. A l'aquest, la vall del Lozoya; a l'oest, Set Becs i la Dona Morta; al nord, les pinedes de Valsaín i la ciutat de Segòvia. (2430 metres i 2 hores). Continuant per la divisòria, es baixa a un petit serral i des d'allí, per una aresta estreta i perillosa s'arriba al pic de Clavells; (2390 metres i 2 hores i 30 min): Es pot evitar envoltant-lo per la pedrera que hi ha a l'esquerra. Si se segueix per la línia de cims, s'arriba a altre pic, el dels Ocells; (2334 metres i 2 hores i 45 min). Sense continuar per la divisòria, es descendeix a mà dreta fins a la Llacuna dels Ocells; (2178 metres i 3 hores ). Des d'aquí, per un camí poc marcat, i sense perdre gairebé altitud, se segueix en adreça sud, travessant petites llacunes glaceres i s'arriba a la Llacuna Gran per la seva morrena esquerra; (2050 metres i 4 hores). Es baixa per la Prada de Peñalara seguint el rierol que serveix de desguàs i el camí que parteix a la dreta ens conduïx de nou al port de Cotos; (5 hores).

Nosaltres len fet, 4 vegades a la , primavera, estiu, tardor y al hivern, la veritat es que es un pic molt transitat, sempre nia moltissima gent, ens va cridar l'atenciò cuan u vam fer al hiver, que fins i tot les recomanacions, la gent pujae amb bambes, y nosaltres el primer tram el vam fer amb raquetes, y despres com habie molt de gel, ens vam ficar els grampons. Es te que vigila molt, per culpa del temps cambia molt rapidament, y et pots despistar, aquell hivern que vam anar nosaltres es va matar un montanyer experimentat.al pic dels ocells.

Ruta circular a Siete Picos (Camí Schmidt i Senda Herreros)

2010-02-09T19:33:00.001+01:00

DISTÀNCIA: 15 km.
ALTITUD ACUMULADA: 500m.

NOTA: "La Senda Herreros no és recomanable a muntanyencs sense experiència i bones dots d'orientació, ja que està molt malament senyalitzada, exigeix un bon nivell físic i en època hivernal pot ser perillosa".

DESCRIPCIÓ:

Comencem la ruta a l'aparcament del Port de Navacerrada 1860m. d'altitud. Creuarem la carretera cap al Restaurant Dos Castillas i agafarem la pista asfaltada que surt a la nostra dreta, que en suau ascens ens portarà cap a l'Alberg de l'Exèrcit de l'Aire.
Quan arribem al començament del remuntador proper a l'alberg, veurem a la nostra esquerra el cartell indicador del Camí Schmidt. Prendrem el camí marcat amb cercles grocs, que en un suau descens ens anirà introduint a l'obaga de Siete Picos, gaudint de la frondositat del bosc i aprofitant els petits clars per recrear amb les vistes de la Vall de Valsaín, el Munt de Blat i Peñalara ; Passarem per sota d'un remuntador, travessant el traçat d'una pista d'esquí (Cura en aquest punt, en època hivernal, la neu sol estar compactada i molt relliscosa. Seria convenient passar amb grampons i compte amb els esquiadors que baixen molt depresa) continuarem avançant pel sender deixant a la nostra dreta la Pradera de Navalusilla fins a assolir uns indicadors cisellats en fusta, en una bifurcació del camí. Nosaltres seguirem el camí Schmidt cap a la nostra esquerra (La Senda de Los Cospes a la nostra dreta ens portaria fins al Port de La Fuenfría), que en un curt però exigent pujada ens portarà fins a Collado Ventoso on després de passar pel costat de les fites de granit que delimiten les províncies de Segòvia i Madrid, començarem a endinsar-nos en la Vall de la Fuenfría, baixant per la sendera (amb trams pedregosos i relliscosos) fins arribar a la font d'Anton R. Velasco (Sempre l'hem conegut amb aigua), al costat de la Carretera de la República.
Després de veure a la font, reprenem la marxa, agafant la Carretera de la República cap a la nostra esquerra (A la dreta aniríem al Port de la Fuenfría), passarem sobre el rierol de la Navazuela, a la pista veurem a la nostra dreta una gran roca en la qual podrem observar diverses vies artificials d'escalada d'uns 10m., però interessants per practicar. Uns centenars de metres més endavant, quan la pista gira novament cap a la nostra esquerra, veurem a la nostra dreta, al marge de la pista, l'entroncament de la senda dels miradors (Cercles taronges), la qual agafarem baixant per ella fins on conflueix amb la Senda Victoria (Cercles morats) al Mirador de Matagitanos, on podrem gaudir d'unes singulars vistes de la Vall de la Fuenfría (Mirador de la Reina, Montón de Trigo, Cerro del Águila, La Peñota i sota els nostres peus al fons del vall El Xalet de Peñalara)
Després de gaudir de les vistes seguirem la Senda Victoria cap a la nostra esquerra (A la dreta baixaríem a la Dutxa dels Alemanys) descendint pel còmode sender marcat en un principi amb cercles conjunts (Morat i taronja), estarem pendents ja que després d'uns centenars de metres a l'esquerra del sender el camí Victòria se separa del sender pel qual baixàvem (Si continuem de front arribarem a la Carretera de la República), la Senda Victòria és molt poc transitada i per tant el camí està poc definit i caldrà guiar-se pels punt morats en els troncs dels pins, però és potser això el que la fa més bonica. Quan el camí s'apropa a menys de 10m. de la carretera de la República, baixarem a aquesta, la qual seguirem cap a la nostra esquerra, pujant en comode caminar fins a arribar als Miradors dels poetes (Vicente Aleixandre i Luis Rosales)
On després de recrear-nos amb les excepcionals vistes i reflectit nostre pas en el llibre que hem dipositat a la bústia del Mirador de Luis Rosales, continuem avançant per la pista passant pel costat del Rellotge de Cela i arribant al refugi de Navarrulaque, en el qual farem un petit descans per reposar forces.
Continuarem la marxa pujant suaument per la praderia de Navarrulaque fins a arribar a la corba de la pista, la qual creuarem i davant ens trobarem tres senders. A la nostra esquerra amb cercles grocs el que puja al Pic Majalasna, al centre i millor definit marcat amb banda blanca-groc La Senda Herreros que ens portés a el Port de Navacerrada ia la dreta marcat amb banda blanca i vermella GR-10 La sendera de les Encinilla que ens baixés fins Camorritos.
Nosaltres seguirem per la Senda Herreros (Banda blanca-groga) la qual ens portarà al punt d'inici de la ruta: El Puerto de Navacerrada, completant així la circular.

La senda comença àmplia i amb un suau descens endinsant-nos cap al Còncau de Siete Picos. A poc a poc es va fent més estreta, passem al costat de les Roques de Laín (a la nostra dreta), des de les que obtindrem un magnífic panorama de l'Còncau de Siete Picos.

Un cop al còncau, el camí s'estreny i comença a guanyar alçada suaument, introduint-nos en un paratge amb gran frondositat i humitat en la qual tindrem ocasió de veure el naixement del Arroyo Pradillo (Considerat per molts com el naixement del riu Guadarrama; Doncs dels tres rierols que el conformen: El de la Venda, El Regajo del Port i El Pradillo, aquest últim és el de més bellesa).
Des del naixement del Pradillo és on aquest camí ens comença a mostrar tota la seva singularitat i bellesa, començant una bona ascensió muntanyenca, serpentejant en continus i exigents pujades per la paret de Siete Picos, en els que haurem d'ajudar-nos algunes vegades de les mans per sortejar alguns passos. Sense oblidar el aixecar la vista contínuament per no perdre el rastre de les marques (banda blanca-groga) i els nombrosos fites de pedres que la jalonen (Amb neu i gel, aquest tram pot ser perillós, per la qual cosa serà necessari anar equipats amb grampons i piolet de travesia).
La senda ens condueix a vorejar el cim del setè pic, des d'on baixarem suaument fins a la Pradera de Siete Picos, sent ja visibles els cims de Guarramillas i la Maliciosa.
La senda entronca amb el camí que des de la prada puja a Set pics, el qual seguirem cap a la nostra dreta iniciant un suau ascens al Cerro del Telègraf, passant novament al costat de les fites granítics que delimiten les províncies de Madrid i Segòvia. I uns metres més endavant podrem veure a la nostra dreta a dalt del turó la imatge de la Mare de Déu de les Neus.
Per l'ample camí, des d'on tornarem a gaudir de les vistes de l'esplèndid vall de Valsaín, ens seran aviat visibles els remuntadors de les pistes d'esquí del Telègraf, cap a on ens dirigim, per un cop assolits aquests, baixar al ja visible aparcament del Port de Navacerrada on finalitzarem la ruta.

LA LAGUNA DE PEÑALARA

2010-02-09T19:14:00.000+01:00

L' Parc Natural de Peñalara es troba situat al terme municipal de Rascafría. Està format per la Cimera, Lagunas i Circ, precisament la Cimera de Peñalara és el cim de la Comunitat de Madrid, amb 2.428 metres d'alçada. Durant el recorregut fins a la Laguna Grande de Peñalara es poden observar unes magnífiques vistes de la serra madrilenya. En ser Parc Natural és un espai protegit que alberga espècies de flora i fauna molt valuoses que han de ser respectades.
La ruta comença en el mateix Port de Los Cotos (1.830 m). Partint del pàrking, enfront de la caseta del Baixador de l'autobús , Voregem la tanca de fusta per l'esquerra de la caseta, fins a la porta que serveix de entrada al parc . Al costat d'aquesta es troba la Font de Bernaldo de Quirós, lloc que podem aprofitar per abastir d'aigua per al camí. Des d'aquest punt, tan sols hem de seguir el camí empedrat que puja en corba fins a la Casa del Parc Los Cotos. Poc abans d'arribar a aquesta, a l'esquerra es pot prendre un petit desviament que condueix al Mirador de Luci on es pot veure una vista de la Pradera de Los Cotos, en primer terme, i de Caps Major i Menor, al fons del paisatge. Tornant al camí empedrat arribem a la Casa del Parc Los Cotos , Centre d'informació sobre el Parc Natural de Peñalara, on és recomanable aturar-se per obtenir informació sobre el Parc de Peñalara, l'estat actual de la ruta, a més de la seva evolució, projectes, així com exposicions temporals.

Continuant el camí, tot just superar la Casa del Parc Els Cotos, s'arriba a una cabana de vigilància, lloc on canviem l'empedrat per una ampla pista de terra que continua l'ascens. Uns 300 metres després s'arriba a la Font Cubeiro , Una altra bona oportunitat per beure aigua. A continuació, a la corba del camí, es troba el Mirador de la Gitana , On a més del repòs, es poden observar els punts més representatius del paisatge a través d'un rellotge indicador. Continuant el camí, a només uns 50 metres es troba el Cobert del Dipòsit , Lloc on ens desviem per les escales que condueixen a un nou camí, i que està indicat amb un petit cartell al costat dels primers graons. Passats els primers graons, de nou tornem a un camí de terra, que a poc a poc va aplanant fins a quedar gairebé un pendent inapreciable, que el que fa és vorejar un turó, alhora que obtenim espectaculars panoràmiques de la Vall del Lozoya i la Cuerda Larga . A través del camí, embolicats entre pins que cobreixen d'ombra aquest tram, travessem dues línies podades que corresponen al que va ser una pista d'esquí , I la pujada d'un telecadira, després de la qual ens trobem amb una porta de fusta , Que deixarem tancada com és habitual, després de la qual el camí es va aclarint de pins, canviant la vegetació per matolls. Uns 400 metres després arribem a la Font de Cedró , Última oportunitat per abastir d'aigua. Acabant de vorejar la loma comencem a veure el Circ de Peñalara culminat per les impressionants cornises dels turons de les Dues Germanes-Germana Menor (2.271 m.) i Germana Major (2.280 m) - així com el Pic de Peñalara, el de major altitud de la Serra de Guadarrama, amb 2.428 m). A escassos 100m, 1 quilòmetre després de la Font de Cedró, arribem a un desviament , Que surt a la dreta en direcció a la Laguna dels Ocells, de manera que continuarem de front feia un Chozo que es veu perfectament, a escassos 70m. Al costat del Chozo de la Foia (1.940 m), es recullen les aigües de diversos rierols en una petita nanseta, que donen lloc al Arroyo de la Laguna de Peñalara, i on el camí es bifurca en dos: un a l'esquerra, amb unes escales que condueixen cap a l'àrea 2.100, i una altra a la dreta, el que prendrem, que en els seus primers metres discorre per un entarimat lleugerament elevat sobre el terreny.

Després de seguir el entarimat, que s'alterna amb graons de pedra i algun tram de terra, a uns 500 metres, s'arriba a la Laguna Grande de Peñalara , Lloc on es pot descansar i gaudir de les vistes. Donat el grandíssim valor històric natural i de predicció de successos naturals que aporta la llacuna, aquesta es troba tancada per tal d'intentar recuperar el seu estat, ja que el simple passeig dels visitants per la riba va provocar un augment alarmant de l'erosió, amb pèrdues de sòl i canvis en l'hàbitat de la llacuna. Per tal d'aconseguir la seva recuperació s'han de respectar les zones acotades i evitar llargues estades de públic en la seva zona d'influència.

Finalment, per retornar al nostre punt d'origen, o enllaçar amb alguna de les rutes que hi ha al Parc Natural de Peñalara.

El Parc Natural de Peñalara

El Parc Natural de Peñalara té aquesta consideració des del 1990, encara que ja el 1930 va ser considerat com a Lloc Natural d'Interès Nacional. El Parc està situat al municipi de Rascafría i al seu interior hi ha el cim més alt de la Comunitat de Madrid, amb 2.428 metres, a més de roques, restes glaceres i espècies animals i vegetals d'immens valor. Moltes d'aquestes només estan presents en Peñalara i per això és molt necessari tenir la màxima cura durant els recorreguts pel Parc Natural. Per tant, està prohibit: recollir roques, plantes i animals, fer foc; circular amb bicicletes i vehicles amb motor, acampar, tirar residus i banyar-se a les llacunes.

Durant els últims anys, Peñalara ha viscut un procés de restauració ambiental que ha aconseguit dotar d'encara més valor al Parc. El pla de restauració ambiental es considera únic en tractar-se d'una zona de muntanya on és molt difícil recuperar l'aspecte i la vegetació donat el seu clima extrem, les seves grans pendents, etc. Un dels moments més rellevants d'aquest procés es va produir amb el desmantellament de l'estació d'esquí de Valcotos per motius conservacionistes, sent un fet històric i pioner. En l'actualitat, més de 130.000 persones visiten Peñalara cada any, el que provoca un gran impacte en romandre tal nombre de visitants en tan sols les 15 hectàrees de terreny, motiu pel qual hi ha nombroses mesures de control per intentar minimitzar els danys.

A més de l'accés per carretera, aquesta proposta compta amb un complement a la ruta que converteix l'accés al seu inici en part de l'excursió. A través de la línia C9 de Rodalies de Renfe, es pot recórrer el trajecte Cercedilla-Los Cotos en un tren de muntanya que discorre per les vessants de Siete Picos i el Port de Navacerrada fins arribar al de Los Cotos, també podreu gaudir d'un paisatge impossible de veure d'una altra manera.

Aquest servei, que ja de per si és molt atractiu, el complementen la Conselleria de Medi Ambient de la Comunitat de Madrid i Renfe mitjançant un programa d'educació ambiental que compta amb un documental de la serra madrilenya i una ruta guiada pel Parc. L' Tren de la Natura està disponible durant maig, juny i octubre per a grups d'escolars, i dijous i divendres de juliol, agost i de la primera quinzena de setembre per a particulars, prèvia reserva.

CASCADA DE DESPEÑALAGUA

2010-02-09T18:53:00.001+01:00

DIFICULTAT: BAIXA / DURADA: 40 minuts només anada.

La ruta que porta fins a la cascada de Despeñalagua és molt senzilla, i des de molts quilòmetres abans d'arribar a Valverde los Arroyos, s'observa perfectament el tall a la muntanya per on cau la cascada. Un cop al poble, hem de seguir el carrer principal, creuar la plaça major i seguir pujant cap al camp de futbol, on el carrer es converteix en camí empedrat. Continuant per aquest camí, i mantenint semprei paral.lels al riu, ascendim lleugerament aproximant cada vegada més a la cascada, que en èpoques de pluges s'observa fins i tot només sortir del poble. Als 30 minuts el camí creua una canalització d'aigua una mica incòmoda, i poc més tard arriba fins a la mateixa base de la cascada. Quan el rierol ve crescut, es poden distingir una torrentera a la dreta per la qual també es precipita l'aigua. En general, la cascada està composta de tres salts consecutius, que en total suposen una caiguda d'uns 60 metres, el segon salt de tot el Sistema Central (el primer és a Gredos).

No ha de sorprendre per tant, que a aquest paratge se'l conegui com el "Niàgara de la Manxa". No obstant això és imprescindible visitar-lo en època de grans pluges o al desglaç, ja que a l'estiu baixa molt el cabal. Aquesta mateixa ruta, sobrepassant la cascada pels ressalts rocosos de la dreta, pot continuar per a ascendir al pic Ocejón per aquest costat. En cas contrari, i després de les fotos de rigor, tornarem pel mateix camí que hem portat.

EL OCEJON

2010-02-09T18:45:00.001+01:00

El pic El Ocejón es una muntanya del Sistema Central situada en la vertent sur de la serra de Ayllón, al noroest de la provincia de Guadalajara. Te importancia por la seva visibilidad desde gran part de la provincia, la seva sinuosa forma y per elss numbrosos pobles que es troven al seu costat: Majaelrayo, Robleluengo, Campillo de Ranas, Roblelacasa, El Espinar y Campillejo en la vertent oeste, Valverde de los Arroyos, Zarzuela de Galve, Palancares y Almiruete en la vertient este y, al sur, Tamajón, aixi com diferents pobles despoblads com Pedehuste, Majadas Viejas, La Mata del Robledo.

DADES TÉCNIQUES:

Distancia: 15km.
Altitud: Cota de salida (Majaelrayo) 1184m. Cota máxima (Ocejón) 2048m. Altitud acumulada 880m.
Recorregut: Lineal. Pista forestal, sender, marques grogues i fites.

Al col-legi del Marc van decidir anar a posar el Belem a dalt del Pic Ocejon, vam sortir de Majaelrayo comenzem la ruta a la Plaça del poble, y agafem el carrer que surt a la dreta, que ens portara fins a les afores del poble,després de passar l'allotjament rural "Las Cabezadas" trobarem una pista o camí carretero, la qual seguirem, uns metres abans d'una nau agrícola a la nostra esquerra, veurem un cartell metàl·lic que ens indica a la nostra esquerra el començament del sender al Ocejón .
Arrivarem a la Peña de los Santos. A partir d'aquest punt la pista es converteix en sender (està marcat amb bandes grogues) i després de sortir del bosc de roures, afronta de forma directa la pujada cap la rerralada (rampa dura i exigent). Uns metres abans d'arribar a la serralada, veurem a la nostra esquerra una placa metàl·lica posada en la roca, en honor al fundador del club Alcarreño de Muntanya "D. Jesús García Perdius" (Excel·lent labor la d'aquest club, en la conservació i divulgació del GR-10, en la província de Guadalajara).

Arribada a la part central del còncau, començarem de nou a guanyar altura per ella en curtes i exigents zetes fins a arribar a el petit serral (Finestra natural des de la qual tindriem unes excel·lents vistes si no fos per la boira) que separa els conjunts pétreos del Ocejón i el Ocejoncillo. Seguint les fites de pedra i les marques grogues girarem cap a la nostra esquerra on comença la senda entre pedres de pissarra, amb petits graons en pedra, que en tot just 500 metres ens dugués a coronar el cim del Ocejón. La climatologia no va permetre veure les singulars vistes que des d'allí es podrien observar., vam baixar per Valverde de los Arroyos, tots chops, perque ens va fer sol, va pedregà, va fer boira, va neva y motissssim vent, aixi que cuna vam arrivar a Valverde lo primer que vam fer va ser treurens la roba y posarla a la llar de foc del restaurant que vam dinar.

SANTA MARIA DE MEIA - ARTESA DE SEGRE

2010-02-09T18:04:00.001+01:00

El recorregut va cobrir gairebé 25 quilòmetres des de Santa Maria de Meià fins Artesa de Segre. Pel cami vam poder contemplar els castells de la Clua. Alòs de Balaguer i Rubiò, aixi com l'ermita de Sant Bertomeu a Vall d'Ariet que té la peculiaritat de disposar d'una campana feta amb el cap d'un projectil d'obús.

SANTA MARIA DE MEIA-La vila de Santa Maria de Meià és encara avui la capital espiritual de la Coma de Meià com a cap que va ser durant 800 anys del Priorat de Meià. El senyor jurisdiccional era el prior de Meià. Al 1834 quan van ser abolides les jurisdiccions d'origen feudal, Santa Maria va formar Ajuntament amb el poble de Peralba (abandonat a la dècada de 1970 i avui despoblat). Al 1926, a petició pròpia, el municipi de Santa Maria va ser agregat al municipi de Vilanova de Meià.

Al peu mateix del vessant meridional del Montsec de Rúbies, sota la serra de Sant Alís, a 700 m sobre el nivell del mar. Dins del seu terme es troba el despoblat de Peralba, les antigues quadres de Coscollera, Vallferines i Rocaspana, i els termes dels castells d'Orenga, Sant Esteve del Montsec i Cabrera.

Es diu que al 1396, a la mort del rei Joan I, el compte Mateu de Foix, que aspirava a la corona catalano-aragonesa, va voler ocupar el comptat d'Urgell. Com que els habitants del Priorat de Meià oposaren resistència, el compte Foix va destruir moltes poblacions de Meià, entre elles, la població de la Coscollera. El prior de Meià, Berenguer de Rajadell, va manar que no es reconstruís el poble de la Coscollera i ordenà edificar una vila de nova planta a llevant del Monestir, la qual prengué el nom de Santa Maria de Meià. En la fundació de la nova vila s'edificaren només dotze cases (amb portal de mig punt fet amb dovelles), en record dels dotze apòstols. Aquest recinte medieval estava tancat per dos portals.

Però possiblement, la Coscollera i Santa Maria (nascuda segurament durant el s.XII) eren en aquells moments dues poblacions diferents amb una mateixa entitat jurídica municipal, com també passava entre la població de Meià (situada al Puig) i la Vilanova de Meià (creada a la plana, de nova planta). Per això, quan l'any 1396, el comte de Foix arrasà el Priorat destruint la Coscollera i Santa Maria, només es va tornar a reedificar Santa Maria de Meià, cosa que també va passar amb Vilanova i l'antiga vila del puig de Meià.

METEORA

2010-02-09T12:57:00.002+01:00

Els Monestirs de Meteora, (grec: Μετέωρα Μοναστήρια, en català monestirs suspesos del cel, Monestirs suspesos en l'aire o Monestirs dalt del cel.

Estan localitzats al nord de Grècia, en la plana de Tesalia, en les proximitats de ciutat de Kalambaka, en la vall del ric Pinios, en espanyol Peneo. Estan classificats com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de l'any 1988.

Son construccions encimbellades en el cim d'impressionants masses

rocoses grises, tallades per l'erosió i cridades Meteora.

Es troben fins a una altura de 600 metres i estan habitats des del segle XIV

Aquests Monestirs Cristians Ortodoxs, són un important lloc del monacato ortodox grec.

En l'emplaçament d'aquestes imponents masses rocoses es trobava, fa centenars de milers d'anys, un gran riu que desembocava en el mar de Tesalia. Quan aquest riu va trobar una nova sortida en el Mar Egeu, aquest massís, sota l'acció de l'erosió i els terratrèmols, es va enfonsar i va donar naixement a aquest estrany paisatge.

VIATGE A PINDOS - GRECIA

2010-02-09T12:29:00.000+01:00

Pindos és una serralada del nord de Grècia que corre de nord a sud al llarg de 160 km, entre el mar Jònic i el mar Egeu, formant el centre del país, i sovint era cridat en l'antiguitat la "columna vertebral de Grècia".

Estan considerades una derivació dels Balcans. la màxima elevació d'aquesta serralada és el munti Smolikas, que arriba a una cota de 2.637 m. Antigament constituïa la frontera entri Tesalia i el Epiro i marcava el límit de Atamania.

La part nord va ser cridada Lacmón o Lacmos (Lacmus) i era el lloc de naixença de cinc dels principals rius de Grècia: Haliacmón, Peneo, Aqueloo, Aracto i Aous.

La part al sud de l'anterior va ser cridada Cercetión (llatí Cercetium); la part més al sud va ser cridada Tinfresto (Tymphrestus, modernamentr Velúkhi) i estava dividida en les cadenes de Otirs i Eta.

Más al sud es dividia en dues branques que ja no estaven considerades part de les muntanyes Pindo. Possessió romana i bizantina, en l'Edat Mitjana va caure en mans dels eslaus i búlgars i després, en el 1205, del Despotado de Epiro, per a acabar sent finalment possessió otomana. Va passar A Grècia en 1913, al final de la guerra dels Balcans.

En la segona guerra mundial en la regió de les muntanyes Pindo es va establir el Principat del Pindo i Voivodía de Macedònia.

GR 92 - Begur, Tamariu, Far de Sant Sebastià, Llafranc, Calella de Palafrugell, Cala Castell i Palamós.

2010-02-09T11:26:00.018+01:00

Durada: 5 hores 20'
Distancia: 23,139 Km.

El primer quart d'hora d'aquesta etapa, poc engrescador, ja que és per carretera, no es pas representatiu del que vindrà després, que serà un dels millors trams del GR92. A partir de la petita meravella de Tamariu, l'interès de l'itinerari no baixarà ni un moment. A través de trams de camí de ronda i d'altres interiors però sempre propers al mar, una sèrie de noms atractius s'aniràn fent realitat davant dels nostres ulls: La Cala Pedrosa, Sant Sebastià i el seu far, Llafranc, Calella de Palafrugell, la costa de Cap Roig, les cales Castell i s'Alguer, Palamós i alguna sorpresa agradable més que no s'enumera aquí perque l'excursionista en sigui el descobridor.

LA MAÇANA

2010-02-04T06:53:00.002+01:00

A la carretera del doll (C-13) mes amunt de Camarasa, nia un poble abandonat que es diu La Maçana, el Antonio Cots, el Pepe Godoy el Josep y Jo, vam netejar el cami que va desde el poble fins a dalt de l' ermita, vam trigar a netejarlo casi un any, despres vam montar una excursiò amb autocar per inaugurarlo.
La idea ere que fos el cami de muntanya per el any següent. o be fer el pessebre, ja que es podier anar amb cotxe 4 x 4 per un cami deste Vilanova de Meia

PONT DE MONTANYANA - CORÇA

2010-02-04T06:38:00.002+01:00

Aquesta excursio ja la habiem fet dos vegades, aixi que en lloc de passar per la via normal, el Blai el Josep y Jo vam pasar per la part de baix, es el antic cami del Congost de Montrebei, ferlo per baix es mes impresionant perque vas mes a la bora del riu, com es pot veure a la foto, resmes a destacar, nomes que vam pasar molta calor.

SANT CRISTOFOL DE LA VALL

2010-02-04T06:28:00.000+01:00

Aqui nomes fico fotos de la gran nevada que va caure a Sant Cristofol, despres de Nadal del 2008, ens voliem quedar aillats, pro no va poder ser possible, la diputacio y el Ajuntament de Gavet van pasar rápidament les maquines per netejar la carretera, pro nosaltres avans de tot aixo.... ens vam llevar ben aviat per el mati, vam anar a disfrutar una mica de la neu.

QUEROL - SANTES CREUS

2010-02-04T06:08:00.001+01:00

El poble de Querol i els seus entorns són molt bonics. Ja sabem que poca gent sap on para Querol. I millor que no se sàpiga gaire, perquè Querol és un tresor que cal conservar. Querol te un castell al mig de la vila. Un castell derruit i atrotinat, que va patir molt el les darreres carlinades. Querol te un riu, el Gaià, que passa encaixonat entre altes penyes en un paisatge que a tota Europa seria un parc natural protegit. Aquí no ho és, encara. Però també te moltes rieres i rieretes, menudes, precioses, d’aigües netíssimes, amb dolls i pous frescos, Querol te una esglèsia romànica, senzilla i transformada i una pila d’ermites com Valldossera, o la gran esglèsia gòtica de Sant Jaume de Montagut, al cim del mateix nom, una obra d’art que mereix una visita. Querol, en fi, és un bombonet amagat, amb una natura, potser no molt espectacular, però molt verge. Trobareu Querol si seguiu des de Valls, (Tarragona), la carretera C-51 cap a Igualada. És el poble següent des de el Pont d’Armentera. i aprofitar el dia per fer una ruta i veure el maravellos monestir cisternenc de Santes Creus.

Santes Creus neix en esperit el 1150, quan la família dels Montcada cedeix la primera ubicació del monestir a Valldaura del Vallès. La primera data, però, de possessió del lloc de Santes Creus a la vall del Gaià la trobem el 1158. Donades les dissensions jurisdiccionals entre el bisbat de Barcelona i l'arquebisbat de Tarragona, el monestir fou víctima d'un plet que motivà que la seva adscripció fos exempta de cap diòcesi.

La façana principal de l'església, coronada per merlets, data del segle XII i presenta una portalada romànica amb un gran finestral gòtic. La planta és de creu llatina, queda tancada per darrera de l'altar i retaule major, de Josep Tremulles (segle XVII), amb una gran rosassa. Té a més tres robustes naus i cinc capelles abacials, ben a prop de l'altar major s'hi localitzen les tombes de Pere II el Gran (segle XIII) d'una banda, i de Jaume II i Blanca d'Anjou (segle XV). El cenobi convertit en panteó reial pel primer d'aquests reis va ser fortificat durant els segles XIV i XV. El monestir conserva dos claustres, el de l'entrada turística que és gòtic i va reemplaçar-ne un d'anterior romànic, del qual només en restà el templet del lavatori.

Vam sortir amb autocar mol h'ora per el mati, vam arrivar a Querol y despres de fer una visita vam agafar el cami cap a Santes Creus, el paisatge es maravellos, vam arrivar a Santes Creus avans de dinar pro ja ere una mica tard, amb una mica de calor aixi que el primer que vam fer va ser seure amb una terrasa y pendre una cerveceta, vam dinar y despres visitar Santes Creus, pro nomes ens va donar temps de visitarlo per fora, perque teniem que tornar cap el autocar y ja eren les 4,30 de la tarde y no ens donae temps per res mes.

PONT- RODELLAR

2010-02-03T08:08:00.000+01:00

Via ferrada d'iniciació, recomanada per combinar amb la propera via ferrada del Espolón de la Verge o amb el descens del Barranc del Barrasil, fàcil, entretingut i molt atractiu a l'estiu
FITXA TÈCNICA

Nom de la via: Ferrata Espolón de la Verge.
Nom del Barranc: Barranc de la Verge.
Situació: Rodellar. Situació: Rodellar.
Inici: Rodellar. Inici: Rodellar.
Aproximació: 45 minutos. Aproximació: 45 minuts.
Longitud de la Vía: 250 m. Longitud de la via: 250 m.
Longitud del Barranc: 450 m. Longitud del Barranc: 450 m.
Desnivell de la Vía: 120 m. Desnivell de la via: 120 m.
Desnivell del Barranc: 80 m. Desnivell del Barranc: 80 m.
Tiemps en la vía: 1 hora. Temps a la via: 1 hora.
Tiemps en el Barranc: 1 hora. Temps en el Barranc: 1 hora.
Rápel del Barranc: 3 rápeles. Ràpels del Barranc: 3 ràpels.
Mayor rápel: 11 metros. Major ràpel: 11 metres.
Equipament: Grapes, cadenes, clavilles i passamans.
Ponts, Passarel: No
Verticalitat: Trams aeris.
Paisatge, Entorn, Panoràmiques: Bonic entorn.
Major altitud: Ermita de la Mare de Déu del Castell. 858 m. 858 m.
Equip necessari: Equip de Ferrada i corda 30 m.
Grau de Dificultat: Fàcil.
Retorn: 40 minuts.
Tipus de Roca: Calcària.
Horari, Temps totals: 3 hores i 30 minuts.
Cartografia: Editorial Alpina, Serra de Guara. Escala 1:40.000. Escala 1:40.000.
Equipadors: Alberg les Almunias.
Guies, Empreses: Alberg les Almunias.
Coordenades GPS: Latitud: 42 º 16 '56''N
Longitud: 0 º 4 '41''W
Situació - La Ferrata Espolón de la Verge, està situada en ple cor de la Serra de Guara, esta a la petita població de Rodellar, Osca. Per arribar a aquesta localitat des d'Osca, agafarem la carretera N-240 direcció Barbastre ia uns 25 Km passada la població de Angüés ens desviarem a la nostra esquerra per arribar a Abiego primer i després a Bierge.Des d'aquí per una sinuosa carretera arribarem a Rodellar, després de passar per la petita població de Las Almunias, on hi ha l'Alberg les Almunias, abans esmentat, en uns 15 Km

Vam anar a fer la Ferrata: Pep, Antonio Cots, Pili, Antonio Trilla, Juanita, Josep Sierra y Jo.

FERRATA URQUIZA

2010-02-03T07:46:00.001+01:00

Punt de partida: Corçà
Mapes i guies: El Montsec, 1:40000. Editorial Alpina
Horari: 3h 15min Tot el recorregut
Desnivell: 350m
Dificultat: Mitjana - alta
Equipament: Equipada per J.Olmo i J. Urquiza, 1997
Material: Casc, arnés, doble baga d’ancoratge i dissipador. Corda de 50m si es vol fer el descens de la via rapelant.
Accés al punt de partida:

Per arribar al poble de Corçà, des de Balaguer, agafem la carretera C-12, cap a Àger. Poc abans d’arribar a Àger agafem un desviament a l’esquerra, senyalitzat, cap al poble de Corçà. Deixarem el cotxe en un petit replà a l’esquerra just a l’entrada del poble.
Aproximació (45min):
Just a l’entrada de Corçà prenem una pista amb senyals del GR-1 que es dirigeix al Congost de Mont-rebei. La pista és apta per la circulació de vehicles, tot i que està en estat regular, per la qual cosa optem per fer-la caminant, evitem així també l’acumulació de cotxes al collet de La Pertusa i no molestem a la gent que fa travessa seguint el GR. Arribats al collet (15min) la pista s’acaba. Tenim l’ermita de La Pertusa sobre el cingle a la nostra esquerra. Nosaltres seguirem el GR-1 que se’n va cap al congost de Mont-rebei. Just en una corba a la dreta (25min), deixarem el GR per prendre un sender ben marcat (senyal de fusta indicador de la ferrada) que poc a poc es va apropant al llit del riu fins que, creuat el barranc, trobem l’inici de la via (45min).
Itinerari via ferrada (1h):
El primer tram el superem amb una cadena. Seguim el curs del riu i arribem al primer ressalt vertical equipat amb esglaons, la cascada Sílvia, d’uns 15m. Superat aquest, seguim la feixa a la dreta i ens enfilem per arribar a la Feixa del Ciclista, que resseguirem ajudats per cordes. En sortir, arribem a l’espectacular cascada Federica. Aquí un seguit de cadenes i esglaons (de plàstic i relliscosos) ens permeten superar una paret vertical (25m) deixant a la nostra dreta el salt d’aigua. Després un curt ressalt i continuem a la dreta per atacar ja l’últim tram equipat amb esglaons, un bonic diedre, amb algun pas una mica atlètic.
Descens (2h 30min):
Tenim dues opcions:
•Rapelar la via: Des del final de la via prenem el camí fins al llit del riu i seguim el curs d’aquest a l’esquerra fins a una instal·lació de ràpel que queda al costat d’un salt d’aigua i que ens deixarà al peu de la cascada Federica. Des d’aquí desfarem el camí de pujada, rapelant la resta de ressalts.

•L’opció que vem prendre nosaltres va ser completar el circuit per anar a sortir al refugi de Mas Carlets, al GR-1. En aquest cas, també prenem el camí fins al llit del riu i el remuntem seguint marques blanques. En algun tram trobarem passamans i cadenes. Arribem a una zona de blocs i, per passos evidents, sortim del riu per la nostra esquerra. Seguim les fites i, gaudint de la vista vers el serrat de la Corona, deixem a la dreta les runes del castell de Sant Llorenç. El sender, que de vegades costa de seguir, sort de les fites i les marques blanques, va seguint la part superior del barranc de la Pardina fins arribar al refugi de Mas Carlets (1h 45min), ja a tocar del GR-1 que seguirem a l’esquerra en direcció a Corçà. A la dreta aniríem cap al congost de Mont-rebei.

Un diumenge al mati vam decidir fer la Ferrata el Pep, la Pili el Josep y jo

GR-92 TORROELLA DE MONTGRI - BEGUR .

2010-02-03T07:24:00.005+01:00

Durada : 4 hores 40'

Distancia: 21,910 km.

Des de Torroella de Montgrí a Pals es travessa la plana baix-empordanesa, de gran bellesa tant pel seu harmoniós conjunt, com pels detalls de paisatges rurals, d'aiguamolls i dels pobles que es travessen. Un cop feta la recomanable visita a Pals, juantament amb Santa Pau (cuan vam fer la Transpirenaica) es el poble mes bonic que he vist mai, el GR 92 penetra en el massís de Begur, tot canviant el paisatge pla per suaus desnivells. Després de passar per la masia fortificada de can Pou de Ses Garites, que és una de les mostres clàssiques d'aquest tipus de construcció, el sòl dels boscos que es trepitjaran fins a Begur està constituït per sorra o terreny sorrenc, lloc ideal per descobrir el que són les dunes fixades per la vegetació. Les dunes sont impresionants, mai habie vist un paisatge aixi.

GR 92 - L' ESCALA - L'ESTARTIT

2010-02-03T07:14:00.006+01:00

Durada: 5hores 20'
Distancia: 21,523 Km.

En el tram de L’Escala, en algun tram ens costarà de seguir els senyals, però si anem seguint sempre el més a prop possible del mar no tindrem cap problema. Pràcticament els primers 4 quilòmetres els farem sempre arran de costa. Passant per un parell de carrers ben senyalats, arribarem a cala Montgó. Atenció en el tram que va de cala Montgó fins a Punta Ventosa, doncs el camí passa arran de penya-segats i pot ser perillós.

D’aquí anirem cap a l’antiga base militar del Pla de la Bateria i anirem seguint fàcilment el camí fins arribar a la zona de les Dunes. El cami es bifurque podem anar fins a torroella de Montgri o be a l'Estartit, nosaltres vam opttar per anar a l' Estartit, alli vam anar cap al port, perque habiem reservat habitacio amb un hostal, vam decidir quedarnos un dia mes per visitar les Illes Medes, amb baixell, y al un dema vam anar cap a Torruella de Montgri a continua el GR-92

GR 92 AIGUAMOLLS DE L'EMPORDA - L' ESCALA

2010-02-03T06:58:00.005+01:00

Durada: 4hores, 55
Distancia: 20,785 Km.

Per el mati vam agafar un taxi fins el aiguamolls ens vam anar cap a la caseta d' informacio y alli vam comença, es precios aconsello anar-hi, despres vam intenta travessar, el riu Fluvia, pro va ser misio imposible no vam trobar el pont que nia segons el GR en un camping, aixi que vam decidir anar per la pista que porte a Sant Pere Pescador, tambe es un indret força bonic, mai habia vist tans arbres fruiters, cuan vam arribar a Sant Pere Pescador vam dinar a un restaurant, molt rebe y despres com teniem la pantxa plena, y feie calor vam agafar un trenet que anae fins a l'Escala, nosaltres vam baixar a Sant Marti d' Empuries, el vam visitar y ens vam anar fins Ampuries a visitar les ruïnes, despres ja molt aprop esta l' escala, y alli habiem reservat habitacio amb un hotel a primerisima linea del Mar Mediterrani, ens vam dutxar y vam anar a sopar, la nota anecdotica es que el Josep es va ficar el despertador a les 6 per fer fotos de la sortida del sol, va fer una foto preciosa amb un baixell que venie de

pescar tota la nit, y el segueien les gavines.

GR 92 PORT DE LA SELVA - ROSES

2010-01-31T19:31:00.003+01:00

Aqui poso aquest mapa amb la excursio quevam fer, en lloc de passar per la costa per arrivar a Roses vam pasar per la part alta de la montanya, ploien, chops... vam arrivar a Roses, am aquesta excursiò vam descobrir que dalt els ampurdanesos tenen moltes vinyes y fan el vi molt bo.

Despres els Lluisos ( Lluis Taberne y Lluisa Teres) ens van dir de fer aquesta excursio, pro per el cami de ronda ( que es la del mapa) de Cadaques a Roses, y nosaltres vam dir que SI.

Sempre es agradable anar a Cadaques totes les vegades que facin falta, aixi que aprofitan tres dies de festa vam tornar anar a l' Ampurda, y vam fer la excursio que tocae per el cami de Ronda... Ara u coneixem tot prou be, per la part de dalt als Molins de Vent y per la part del Cami de Ronda.

GR 92 - PORT BOU - PORT DE LA SELVA

2010-01-31T06:08:00.006+01:00

Punts principals de l'itinerari: Portbou, Colera, platja Garbet i Port de Llançà-Port de la Selva.

Primer i curt tram del GR 92 català, però amb un atractiu especial, ja que no només es tracta del començament de l'esmentat GR, sinó que d'alguna manera en constitueix una perfecta introducció. Tothom que vulgui tastar el què vol dir, o si té sentit, això de "Sender Mediterrani", té aquí una bona oportunitat però amb el greu perill de trobar-li el gust, no poder-se'n "desenganxar" i convertir-se en un nou amant d'aquest GR.

Aquest tram és curt, com a molt una matinal, i en cas de voler-se fer una excursió més llarga, pot ser completat amb una prolongació fins a Port de la Selva, o bé fins a Palau-Saverdera, seguint la variant GR 92-0 des del Port de Llançà.

Vam sortir de Lleida amb el tren de les 7 del mati, cap a Barna, cuan vam arribar deseguida vam agafar l’ altre tren fins a Portbou, alli vam arrivar a les 12:30 Hores, tots carregats amb les motxiles per 15 dies vam sortir direccio Port de la Selva, hem allargat una mica la sortida, perque vaig creure que ere curta, craso error el pobre Josep es va cansar molt.

La veritat es que tret d’ aixo es precios, tret de que a Port bou feien obres y vam tindre que sortejar obstacles, pro despres va ser agradable “tret del Josep que diu que va pasar molta calor”. Cuan vam arrivar a Port de la Selva vam anar am un hotelet a la bora de la patja, ens vam dutchar, sopar y preparar la sortida de l’ un demà.

Passarel-la Ager- Rubies-Font de les Bagasses

2010-01-27T12:08:00.003+01:00

Aquesta excursio la vam fer el dia 16-1-2010, va ser una excursió curta de 10 km. mes o menys pro intensa 740 mts. de desnivell, Jo ya feie casi un any que no feie res, pro va estar força be, no em vaig cansar gens, aquesta excursio la vam tindre que retrasar ja que habie fet el cap de setmana del 9 una gran nevada y ere imposible portar a tanta gen.... de pujada y amb neu fins al genoll, ancara vam trobar a la part alta un mica de neu, despres vam anar a fer un dinar al Sant Josep de Fondepou, a mi com no m'agrade el pollastre, vam demanar llonganiza. pro AHHHH la van portar una mica tard y em pensae que no me la habien fet.

Pro si que la habien portat.... se la va menjar la PILI, aixi que em vaig quedar sense dinar.

Viatge a Paris

2009-12-21T12:16:00.001+01:00

El pont de maig (2008), el Josep em va regalar un viatge a Paris, ja que estae una mica trista per la mort de la meva mare, aqui una foto "tipica" ....

Toubkal

2009-12-04T11:09:00.003+01:00

Semana Santa -

Viatge molt ben organitzat, per Josan Aventurs , vam fer el viatge desde Barna amb la seva furgoneta, fins a Algeciras y alli vam agafar un ferri fins a Tanger, y vam dormir a Chefchauen, per el demati vam visitar el poble, vam visitar tambe les Cataratas Ouzoud, Marraquech, Fez, Asilah y per suposat vam pujar al Toubkal

Montblanc - Festa Medieval

2009-11-30T20:04:00.003+01:00

23 Abril 2006

Aquest diumenge hem decidit anar a Montblanc, son unes festes molt anomenades y ja fa uns dos anys que sempre diem de anar-hi, aixi que avui ens em decidit , y aqui nia una mostra de la festa Medieval
La ubicació a Montblanc de la llegenda de Sant Jordi, per part de Joan Amades en el seu Costumari, obeeix a tres raons bàsiques: aleshores era la setena ciutat del Principat (Perpinyà, inclosa) en nombre d'habitants, la seu de Corts i de sojorn de la cort reial i Sant Jordi dóna nom a una dels quatre portals del magnífic recinte emmurallat.

Mercat medieval

Amb mostres d'oficis, animacions diverses i venda de tota mena de productes de l'època medieval.
Representació de la Llegenda de St. Jordi

L'espectacle més emblemàtic de la Setmana Medieval. Macroespectacle de so, llum i focs d'artifici. La Vila de Montblanc reviu la llegenda del cavaller Sant Jordi, que Joan Amades, al seu Costumari Català i Anna de Valldaura, a Les Tradicions Religioses de Catalunya, situen a la nostra Vila.

Baronia - Santa Maria de Meia

2009-11-30T19:48:00.004+01:00

Aquesta excursio la vam fer el dia 3 de febrer del any 2007, va sedr com totes les del autocar multitudinaries, y amb una bona explicacio per part del Oscar, el recorregut es de 18 km. y 5 hores ca caminar.

Pep, Josep, Angels i Maribel

Maribel baixant

Ermita de Santa Margarida

Transpirenaica 2004 - Etapa 12

2009-11-30T19:06:00.002+01:00

Donosti

Fem una petita excursioneta, ens fem una foto global amb els impermeables que nomes ens hem ficat a Nuria, la resta dels dies ens a fet un temps fabulos i amb aquesta foto podeu veure com llenço l' aigüa que vaig agafar a la Cala Taballera y ara juntarla amb el Cantabric a Donosti. Com veureu me he vestit per l' ocasio porto la mateixa roba (neta per suposat) que cuan vaig agafar l`aigua al Mediterrani. Fi del viatje

Transpirenaica 2004 - Etapa 11

2009-11-30T19:02:00.001+01:00

Collado de Esquisa a Col de Lizarieta

Com es pot veure a la foto, molts boscos, paisatge superverd, vam pasar per el Cerro de Orizqui, el poble de Gorra y fins a Palombieres, ex cursio molt tranquila, com sempre el Josep i jo fen d`escombra, y ja amb ganes de arrivar a Donosti

Transpirenaica 2004 - Etapa 10

2009-11-30T18:56:00.001+01:00

IRATI - GARGANTAS DE URTXURIA

Aquesta nit em dormit en aquest poble tan bonic, la nit pasada era el nostre aniversari (Josep i Maribel) y ens van fer una petita festa, va ser molt emotiu...
La excursio aquesta molt boniqueta bones vistes, els pirineus ja van baixant d`alzada pro nia boscos força macos, la gent ja comence a estar una mica cançada, el Josep y jo hem agafat bon ritme no se que faram cuan s`acaben les vacances.... acostumats a caminar cada dia...

Transpirenaica 2004 - Etapa 9

2009-11-25T08:08:00.003+01:00

Canfranc - Ivon de Anayet - Canal de Roya

Una de les excursions mes boniques, amb aquest Ivon vam trobar cavalls pasturant. Les vistes impresionants.
Un pic de la zona com el Midi D'ossau (Fr), (2.884 m), El Anayet , (2.545m), Punta Escarra , (2.760m), entre altres

Transpirenaica 2004 - Etapa 8

2009-11-25T07:55:00.003+01:00

Aguas Tuertas (Huesca)

Excursiò tranquila, una mica fanginos al menys al mes d`agost, vam tindre que fer alguns rodejos.Vam pasar per el Ibon de Estanes y vam pujar el puerto de Escalè. Aqui vam trobar un dolmen que vam visitar, el Jordi (el nostre company), u va pasar malament, li va agafar una pàjara. Pro res mes a dir

Transpirenaica 2004 - Etapa 7

2009-11-24T20:43:00.002+01:00

Parc Nacional Monte Perdido

Aquesta nit es la primera que dormim a la provincia de Osca, ja no podrem fer els esmorzars de Catalunya, aqui per no portar no ens han portat casi ni sucre, una boseta per cada, llet, cafe y madalenes......son una mica rancis.... bueno ens anem a agafar el autocar, aqui no es pot entrar amb cotxe, y al parking comencem a camina, alli ens dividim amb dos grups, los mes llençats (4) ens anem per la ruta de los cazadores y els altres sen van per la ruta normal, es bonic, pro massa masificat per el meu gust.

Transpirenaica 2004 - Etapa 6

2009-11-24T20:24:00.002+01:00

Sant Maurici - Bohi

Despres de fernos la foto de rigor, ens enfilem direcciò al Portarro de Espot, una vegada alli fem una paradeta per dinar una mica (el dinar cada dia consistie en un bocata de pa sucat amb tomaquet, embotit, formatge, una mica de xocolate y fruita), y comencem a baixar fins al Estany Llong, entrem al refugi y alli compro un polar de carros de foc, que per cert es una mica fluixet no abriga gaire, continuem fins al aparcament a esperar al Josan. y desde alli continuarem el viatge fins a Monzon, alli recollirem a una nena que ve de Valencia per continua la Transpi, y tambe nia gent que ja plega.

Transpirenaica 2004 - Etapa 5

2009-11-24T20:22:00.001+01:00

De Llavorsi - Farrera

Avui dia de descans "a mitges" visitan els pobles del Pallars Sobira, vam pasar per Llavorsi, Montesalado, Mallolìs, Alendo y Farrera, la excursioneta va estar molt ve, ens vam anar a dormir a Son del Pi

Transpirenaica 2004 - Etapa 4

2009-11-24T20:12:00.001+01:00

De Font de les Pollineres a Les Escaldes (Andorra)

Aquesta etapa potser es de les mes maques, el desnivell de baixada es considerabled 1200 mts. pro casi tot el cami baixem per la bora del riu Perafita, a mig cami ens vam quedar a dinar a un refugi del mateix nom, com sempre arrivem avans d`hora y el Josan ancara no habie arribat, aquesta nit anirem a dormir a Sant Joan de Lerm

Transpirenaica 2004 - Etapa 3

2009-10-15T17:28:00.009+02:00

VallTer - Nuria

Avui teníem la excursió amb mes desnivell........ pro no la podrem fer com estae previst, ja que plou i fa un temps horrorós, el 90% del camí ens han tingut que ficar el xubasquero, (a que no sabeu que hem trobat caminant?.... al President Pujol, no porta xubasquero y anae tot xop, la seva senyora (Marta Ferrusola) si anae tapadeta), vam arribar a Nuria, i vam dinar desprès com continuave la pluja vam baixar amb el cremallera. 3 companys nostres van baixar a peu y no vegeu com van arribar de xops......aquesta nit vam dormir a un refugi davant de la Serra del Cadi.

Transpirenaica 2004 - Etapa 2

2009-10-15T17:13:00.014+02:00

Santa Pau- La Fageda

Desprès de esmorzar ens anem a visitar Santa Pau, es un poble preciós, des de allí ens anem a la ermita de Santa Margarida, y desprès cap a la Fageda d´en Jordà.... que podria dir de la Fageda... que tenim que tornar. Nomes sortir de la Fageda ens porten a visitar la fàbrica de "La Fageda", impresionant, yo mai havia vist unes vaques tan netes, no tenien ni una mosca, y aquesta gent quina labor fan contractant a persones amb minusvalies..... a partir de aquest dia sempre he comprat La Fageda. Avui acabarem a dormir a Vall ter.

Transpirenaica 2004 - Etapa 1

2009-10-15T15:57:00.014+02:00

Cap de Creus - Port de la Selva

Sortim de Barcelona molt aviat ens anem directe cap a Port Lligat, comprem una mica y comencem la excursió desde el Cap de Creus fins a Port de la Selva, el paisatge el trobo una mica sec, ja que no fa gaire es va cremar, els llocs on passem son preciosos, ens parem a Cala Taballera a dinar y de pas agafar l´aigua que portaré tota l´estona fins arribar a Donosti y allí llençarla al Catabric. Arribem a Port de la Selva i el Josan ja ens espera, aquesta nit ens ha reservat un Hostal a Olot

Ruta por el valle del rio Dulce 8-12-2002

2009-10-12T09:50:00.003+02:00

Km: 16 kms.

Desnivel: bajo

Dificultad: Media

Salimos de Azuqueca a las 8 de la mañana, dirección NII hasta legar a Torremocha del Campo, allí nos desviamos para ir a Pelegrina, una vez allí aparcamos el coche, miramos la ruta sacada por Internet del Club Alcarreño y nos fuimos dirección Este, caminamos al lado del Rio Dulce, hasta que nos encontramos con un puente de madera, había dos caminos y no sabíamos cual coger, así que como soy como un poco "cabra montesa" nos decidimos por el que tenia mas cuesta, subimos, subimos y al final se acabo el camino, así que nos toco bajar (pero mereció la pena). Una vez abajo nos fuimos por el otro camino a 1 km. más o menos y como no vimos nada de interés nos volvimos. Llegamos a Pelegrina como en este pueblo no hay letreros tuvimos que preguntar a una Sra. de una casa rural por donde teníamos que ir para La Cabrera, bajamos unos 500 metros y había un desvió, el camino seguía al lado del rio pero a mano derecha, así que teníamos que cruzarlo, nos encontramos más adelante un puente hecho con traviesas de tren, y al final de ese camino nos encontramos con un campo arado, así que, campo a través hasta ir por la vera del rio hasta el otro puente y allí nos incorporamos al camino que habíamos dejado anteriormente. Hacia un frio horrible (-4º) seguimos caminando hasta llegar a las ruinas, todo el camino estaba lleno de charcos helados, al final llegamos a La Cabrera (Guadalajara), no había ningún bar donde tomar un café calentito..... Seguimos por el camino de los Heros, en este pueblo tienen una piscifactoría natural, habían desviado el rio haciendo dos cauces, el agua era cristalina, seguimos andando hasta llegar a un caserío y una fábrica de moneda abandonada, llegamos a un prado con árboles centenarios y allí comimos. Decidimos regresar debido al frio que hacía, el paisaje se parece mucho al que hay en Camarasa (Lleida), al llegar donde estaba el coche, nos tomamos un café calentito y de regreso para casa nos paramos al mirador de Rodriguez de la Fuente (en esta zona se filmaron algunos capítulos de la serie Fauna Ibérica), y allí vimos una cascada muy bonita.

Foix-Barna-Lleida 19-08-09

2009-10-12T09:17:00.001+02:00

Anem a visitar el poble de Foix, pugem fins al castell, pro esta tancat... un altra vegada serà, decidim anar a Perpinyà y quedar-nos allí a dormir, pro el Josep esta molt cansat, y vol anar a Barcelona y desprès cap a casa.... y així, fen moltisssisims km. , per fi al vespre arribem a Lleida, fi del viatge.

Orthez-Pau-Foix 18-08-09

2009-10-12T09:06:00.001+02:00

Sortim molt d’hora, a les 9 del mati aparquem al poble de Orthez i fem la visita, pont medieval, al Chateau Moncade nomes hi ha una torre, però els voltants estan molt arreglats, després ens anem direcció Pau, una ciutat que ni fu ni fa, però tenen un pàrking per 1500 cotxes, y les dos primeres hores son gratis, a Lleida podrien prendre exemple..... el pàrking esta al mig de la ciutat, hem visitat la església de San Martin de Pau, Le Chateau per fora y els jardins, sortim de Pau direcció a un càmping de Foix

La Dune de Pyla -17-08-09

2009-10-12T08:52:00.001+02:00

Dia amb xirimiri , pro potser tenim un àngel, perquè em anat a La Dune de Pyla i no ens a plogut.... que di de Les Landes, impressionant, 200 km. de pins per aguantar la sorra, desprès anem a Bayonne, també m'han agradat els seus edificis, era la festa major, la intenció era quedar-nos a Biarritz, però, impossible sortir del cotxe amb tant tràfic, horrorós, així que, agafem l’autopista y anem a un càmping de Orthez, dema anirem a veure el poble, y ara descansarem que hem fet molts km.

Azay-Le-Rideau-Abadia Fontevraud-15-08-09

2009-10-12T08:16:00.004+02:00

Desprès d’esmorzar anem cap al poble d´Azay-Le-Rideau, a les 9:30 obren Le Chateau, ens agradat molt per fora, te pontets, jardins, per dins no te gaires mobles. Desprès a 60 Km. hem anat a veure la Abadia de Fontevraud, tota restaurada..... molt restaurada, m’agrada molt mes el nostre Monestir de Santa Maria de Poblet, com a curiositat, en la visita trobem una exposició de cavallets de fira de començament de segle fins avui, preciosa, desprès em anat a dinar amb un resto francès, a dormir decidim anar a La Rochele, peò els càmpings estaven plens així que decidim anar a Rochefort

Chenonceau-Azay-le-Rideau 14-08-09

2009-10-12T08:05:00.002+02:00

Ens despertem com sempre a les 8 i desprès d’esmorzar marxem cap a Chenonceau, es un castell molt bonic, esta al mig del riu, el jardins, espectaculars, a les13:30 anem cap a Villandry, es un Chateau privat i uns jardins molt ben cuidats, però a mi m'ha agradat mes el de Chenonceau , tot seguit anem al càmping del poble D´Azay-le-Rideau

Chambord-Blois 13-08-09

2009-10-12T07:32:00.002+02:00

Sortim aviat, a les 8:25 per anar a visitar Le Chateau de Chambord, arribem a les 9:10 mati, impressionant, la visita molt be, a primera hora del mati poca gent, a les 12 anem cap a Blois, deixem la AC a prop del riu i anem a visitar la Catedral, desprès anem al Hotel de la Ville, i trobem uns jardins molt bonics, anem a buscar la oficina de turisme, ens costa una mica trobar-la, i vam decidir fer una passejada per la ciutat, en una carro turístic tirat per cavalls, una vegada donat el passeig entrem a veure Le Chateau, avui només hem menjat una barra de pa que hem comprat en el mercat i que estava farcida de formatge Roquefort, molt bona.

Rochefort-Brouage-Le Bassin d´Arcachon-16-08-09

2009-10-11T23:33:00.001+02:00

Anem a visitar Rochefort, s'endevina que va ser una ciutat important per els seus carrers amples, però en mal estat i en clara decadència, desprès de visitar la oficina de Turisme i l’església de St. Louis, comprem el pa i anem cap a Brouage, el Tom Tom ens fa passar per camins inimaginables, però al final arribem, m'ha agradat mes que Rochefort, es molt mes petit i amb una boniques botigues d'artesania, aquí va estar el cardenal Richelieu refugiat per atacar al seus grans enemics de La Rochele, desprès va servir de presó. També hem anat a St. Georges-Didonne, es el estuari que desemboca el Garona, al centre d'interpretació no tenen informació, només venen llibres, així que ens anem a dinar a Saint Donet, mengem per fi unes "moules frites" amb formatge Roquefort, decidim anar al càmping de la Bahia d´Arcachon.

Mont Sant Michel-Vendôme-Chambord 12-8-09

2009-10-11T21:03:00.002+02:00

Sortim a les 9:30 sense carregar aigua a la autocaravana, comprem un moli de vent per el jardí de Sant Cristofol y ens enfilem cap a Le Mans, per el camí trobem un poble molt bonic que es diu Croixille, parem a una area de AC per buidar les aigües grises i negres al poble de Vaiges, arrivem a Vendôme i anem a veure la esglesia St. Madeleine de Vendôme despres anirem a veure la abadia de la Trinite, arrivem a un camping de Chambord, dema visitarem el Chateau i despues anirem a Blois.... avui hem fet 300km.